Mentre va viure a Sueca, on havia nascut l’any 1910, Enric Moret va ser el fill del trinqueter, però se’n va anar del nostre poble molt jove i tardà anys a tornar per culpa de la guerra, que l’obligà a exiliar-se. A l’Havana, on va morir el 14 de gener de 1985, Enric Moret es va convertir en un mestre de l’escultura contemporània i va viure sempre al servei de les seues dues passions: l’art i la revolució.
Les seues escultures “intencionalistes” han viatjat a l’antiga Unió Soviètica, a l’antiga Txecoslovàquia, a Polònia, a Mongòlia, al Vietnam i a molts altres països dels anomenats satèl·lits; però també envelleixen en molts parcs d’Europa i d’Amèrica i embelleixen molts museus del món.
La seua formació artística va començar a l’escola de Belles Arts de València, on havia anat a viure quan a penes tenia tretze anys, després de la mort del seu pare, i on va exercir diversos oficis.
Enric Moret recordava amb estima alguns dels seus professors, com ara el pare de Josep Renau, que era un home molt nerviós i molt bona persona, com el seu fill; l’escultor Carbonell o Antoni Blanco, que era un home amb una gran cultura i un gran cor, com va posar de manifest l’any 1929, quan es va veure obligat a posar totes les seues influències i, fins i tot alguns diners, al servei d’aquell estudiant revolucionari que, en un moment de tensió, va partir el tricorni d’un guàrdia civil d’una pedrada… Però la mateixa vocació revolucionària que l’havia abocat a tirar pedres el va ajudar a utilitzar aquell material d’una altra manera: l’any 1935, una de les seues escultures va ser guardonada amb el Premi Roma, que mai no va poder gaudir, perquè la guerra el va obligar a canviar de plans.
Ben aviat, Enric Moret es va afiliar al partit comunista i, després d’haver passat tres anys al front amb el grau de capità d’estat major, va tastar la fel de la derrota. La història continua al camp de refugiats de Barcarès o a Narbona, on el fugitiu Enric Moret va passar una temporada fins que, gràcies a les gestions del Comitè d’Ajuda als Intel·lectuals Republicans va poder viatjar a la República Dominicana on, a pesar de totes les dificultats i de la fama de revolucionari que el precedia, Moret va poder malviure durant un parell d’anys, fins que va poder anar-se’n a Cuba, on va conéixer la dona amb qui va compartir la vida fins a la seua mort: Delia Echeverría. Ella li va organitzar la primera gran exposició cubana, al Liceum, una institució cultural regentada exclusivament per dones. Dos anys després de la seua arribada a Cuba i gràcies a l’èxit d’una segona exposició al Liceum, l’obra d’Enric Moret va passar a Nova York, on va vendre totes les peces que exposava.
Després va esclatar la revolució, Enric Moret volgué servir la causa i, a pesar que hauria pogut anar-se’n i convertir-se en un artista cotitzat, es va fer càrrec de l’Escuela Nacional de Arte (ENA), on va recollir els fruits de la seua abnegació: moltíssims dels seus alumnes són, ara, mestres reconeguts arreu del món, a pesar que l’obra d’Enric Moret és encara pràcticament desconeguda entre nosaltres. A Sueca, tenim tres o quatre peces i, a Dénia, hi ha un bust dedicat a Joan Chabás. Algun dia, hauríem de rescatar de l’oblit Enric Moret, la seua obra i el seu exemple.
