«La destrucció de paraules és molt bella», diu un dels personatges de 1984. I continua: «Per descomptat, el que més sobren són verbs i adjectius, però hi ha centenars de substantius dels quals es pot prescindir. I no només pels sinònims, sinó també pels antònims. Al cap i a la fi, quina justificació té una paraula que no és més que el contrari d’altra? Qualsevol paraula inclou a la seua contrària».
George Orwell inventà la novallengua per a una de les seues novel·les més conegudes, 1984. El nou idioma esdevenia una eina més dins l’aparell del Gran Germà per tal de controlar el pensament de la ciutadania. (Controlar el pensament… Això són paraules majors!) És semblant a l’antigallengua, la llengua que ja parlava la gent, perquè així l’aprenentatge és més fàcil. Simplement eliminen paraules i en transformen d’altres. D’aquesta manera, si al Partit no li interessa que es parle de «guerra», s’elimina i es descriu amb el seu contrari: «no-pau». Si la paraula «roïna» és massa negativa, la substitueixen pel seu antònim, que és molt més positiu: «menys-bo». Amb la creació de la novallengua, el Partit creat per Orwell sabia perfectament la importància que té la llengua quant a la percepció de la realitat de les persones. Wittgenstein, per exemple, també ho sabia. «Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món», deia. Segons el filòsof austríac, no podem pensar allò que no està lingüísticament conformat. Intenteu-ho, és difícil, eh! De fet, cada llengua esdevé pràcticament una manera diferent de percebre la realitat. En finès, per exemple, hi ha unes quaranta paraules per a referir-se a la neu. Quaranta! I com traduiríeu del valencià paraules com «coent»? Les paraules diuen molt. És el mateix la violència masclista que la de gènere? És el mateix morir que ser assassinada?
Potser el mètode de la novallengua li aniria bé al Partit Popular en la seua última petició a Ana Pastor. Volen que retire del Diari de Sessions del Congrès dels Diputats les acusacions de «corrupte» que reben d’altres grups parlamentaris. Quin seria l’antònim de «corrupte»? Segons el diccionari, «bo, sa o incorrupte». Tanmateix, posats a denominar per contraris «menys-bo» passaria, però «no-incorrupte» potser generaria massa confusió. Són pràcticament matemàtiques! Menys per menys, més. En qualsevol cas, potser ens acostumem a emprar les noves paraules «menys-bo» o «no-incorrupte», però realment seria molt difícil trobar antònims per a paraules com Gürtel, Acuamed, Castor, Citur, Emarsa, Imelsa, IVAM, Lezo, Nóos, Palma Arena, Pokémon, Púnica, Fórmula 1… Haurem d’esperar a noves ocurrències dels populars, però, mentrestant, tinguem present que, d’això que ens canvien la nostra llengua, els valencians en sabem a ulls clucs.
