Sabeu? Sempre que els demane la redacció d’un text als meus alumnes els dic que una estructura possible és que, proposat un tema, n’expliquen les causes, les conseqüències i les solucions. Escriure així, de vegades, ajuda a veure les coses clares. Això prentenc fer jo avui perquè d’un temps ençà ho veig tot cada dia més fosc i necessite una mica de llum. Parle, com no pot ser d’una altra manera, del panorama polític. Tan gris que –no direu que no– sembla el NO-DO.
Els espanyols (els valencians també i sobretot) no sé per quina raó som gent molt de la broma, i aquests dies, arran dels resultats de les eleccions d’Andalusia, les xarxes socials s’han omplit d’humor negre i caspós. I a mi –què voleu que us diga!– “la caspa” ja no em fa gens de gràcia. Sabeu? VOX és poca broma. És cert també que per les mateixes xarxes s’ha fet córrer com a veu d’alarma el simple programa que proposa el nou-vell feixisme fonamentat en deu punts que es resumeixen en tres línies: masclisme, homofòbia i racisme. Però hem alertat massa tard. Quants milers d’andalusos han apostat ja per aquests valors? Quin tipus de persones són? I a la resta d’Espanya ara que –posaria la mà al foc– les eleccions estan per caure? Com són molts espanyols? Només cal mirar els vídeos i els comentaris que us dic: gent de bandera.
Ens fiquen la bandera fins a la sopa. No us penseu que se la posen només als balcons i als cotxes per recordar-nos el poder de la imposició. L’amenaça i el cinisme patriòtic és omnipresent perquè de tan acolorit i significatiu drap fan de tot: polseres, camisetes, bufandes… que llueixen, cofois, amb un somriure burleta com un vestit de festa, com un uniforme de guerra, perquè la violència –no ens enganyem– els recorre les venes. Se la posen també en els perfils de Facebook (moltes vegades sense donar la cara) que usen per a trolejar pels nostres murs, com si la bandera els fera millors persones, els distingira dels altres, de nosaltres: els homes i les dones que creiem en la igualtat independentment dels colors de les banderes, els que mirem un immigrant i només veiem una persona, els que hem lluitat pels drets LGTB+. I, sí: realment la bandereta els marca, els assenyala. Ens ha d’alertar: són racistes, masclistes i xenòfobs. Compte amb ells!
És alarmant també el seu discurs, però no solament per allò que diuen, sinó també per com ho diuen molts. En aquest sentit, missatges plens de faltes d’ortografia i mancats d’arguments campen impunement arreu de les xarxes. “La malloria de los que salieron a manifestarse son estranjeros, maroquies y podemistas”, em deia ara fa uns dies per Facebook un zombi amb una bandereta d’Espanya per bufanda. I quan el convidava a abandonar el meu mur em responia: “A mi no me hables en polaco, que yo de eso no entiendo ni mu”. M’entenia. I tant que m’entenia! Com si no havia sigut capaç d’interpretar el meu post? El que passa és que contra la cultura no tenen arguments i usen la violència verbal, que és de l’única cosa que realment entenen. Perquè està clar que de política, d’història i de valors humans no en saben ni un borrall.
Bé, doncs: tema proposat. Les causes, és hora de fer una mica de reflexió i d’autocrítica, les hem de tindre clares: el sistema falla i ho fa, segurament, des de fa 40 anys, perquè no es pot sostenir per més temps una democràcia apedaçada i una Constitució obsoleta en molts punts. Les conseqüències poden ser brutals, ho sabem tots i no volem ni pensar-hi: és hora de mirar la realitat cara a cara. Les solucions, vull ser positiva, les té la gent progressista, culta i d’esquerres: cal construir un programa clar, coherent, valent i compromés amb tota la societat i fugir d’acusacions i de discursos victimistes i alarmants. I sobretot, sobretot, sobretot: votar. El vot ens estalviarà haver de prendre després els carrers, que això, ja ho dit en altres ocasions, és molt vistós però poc pràctic. El que cal és prendre les urnes.
