No sé si deu ser perquè la notícia es va fer pública el dia de Tots Sants, però el cas és que l’1 de novembre, en llegir els diaris em vaig trobar que alguns polítics alacantins veuen fantasmes allà on hi ha llibres, sobretot si són en valencià. Temen la cultura com les criatures els esperits. Vaja per davant que escric aquestes línies en nom propi. Els que em coneixeu sabeu com em guanye la vida i on treballe (i potser els que no em coneixen personalment també i per això trien bé les fotos amb què acompanyar certes notícies). Vull deixar clar, per tant, que no parle en nom de cap institució, que aquesta és la veu d’una escriptora d’Alacant que escriu en valencià. La mateixa que fa dos anys felicitava l’Ajuntament d’Alacant per haver coorganitzat –per fi!– la Plaça del Llibre en Valencià, tan necessària per fer visible la riquesa cultural i lingüística que tenen la nostra ciutat i les nostres comarques.
Sóc aquella dona que mostrant la novel·la amb què havia guanyat el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians al millor llibre juvenil de 2015 (una autora d’Alacant!) explicava que l’ajuntament havia sabut contribuir a la vertebració del nostre territori a través de la cultura, de la Plaça del Llibre, que s’havia celebrat a Barcelona al setembre, a València a l’octubre i aquell mes de novembre de 2016 a Alacant per primera vegada. Ara diu l’alcalde que allò només servia per subvencionar i beneficiar separatistes que usaven l’esdeveniment per repartir propaganda independentista i que la promoció del llibre en valencià es pot integrar juntament amb la literatura en castellà a la Fira del Llibre que se celebra des de fa anys cap a la primavera.
Anem a pams. Jo vaig ser convidada com a escriptora a les dues edicions de la Plaça del Llibre i no vaig veure en cap moment propaganda de cap tipus. Allà hi havia les nostres institucions, les que donen prestigi a la nostra ciutat i al nostre país: l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, l’AVL, la Universitat d’Alacant, La Cívica-Escola Valenciana (no La Cívica.cat, com apareixia esmentada en algunes notícies de l’1 de novembre), la Delegació d’Alacant de l’IEC, el Gremi de Llibreters Independents de les Comarques d’Alacant (no sé si això d’independentistes va per ells…) i el Gremi d’Editors. Cap partit polític. Cap. Per tant, incloure la notícia que anuncia que l’Ajuntament d’Alacant “Fulmina la Plaça del Llibre en valencià” [sic] en la secció de “Política” d’un periòdic ja són ganes de marejar. La literatura és cultura, no política. O què? El cas és que, com deia, allà l’únic que vaig veure que es repartien eren pòsters de vocabulari, separadors de llibre i algun que altre bolígraf. Res sospitós de ser pamfletari, subversiu ni molt menys separatista, perquè la literatura i la llengua no separen, enriqueixen.
Quant al fet d’integrar la promoció del valencià en la Fira del Llibre juntament amb la literatura en castellà, la cosa és simple i també puc explicar-la des de l’experiència, perquè enguany hi vaig ser convidada també com a escriptora. I és cert que mai en tota la història de la fira del llibre d’Alacant (i en portem més de 40 edicions) hi havia hagut tants autors que escriuen en valencià, molts de nosaltres des del Sud. N’hi havia de totes les generacions entre els nascuts entre 1938 i els dels anys 80. 40 anys de literatura en valencià a Alacant amb una dotzena d’autors consolidats. Tots nosaltres –Tots!– convidats només –només!– per la Delegació d’Alacant de l’IEC, per la Universitat d’Alacant i per l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, perquè, malauradament, la promoció del valencià, a veure si ho entenem, senyors polítics, és sobretot una obligació institucional (i l’Ajuntament és una institució) i no podem deixar-la en mans de les llibreries, que són iniciatives privades que van a una fira motivats, com és natural, per interessos econòmics. La nostra literatura, senyor alcalde, no aporta quartos (això vostè ja ho sap). Aporta riquesa i realitat, perquè encara que vostè no ens sàpia o no ens vulga llegir, els escriptors valencians existim, som reals i no és tan fàcil fulminar-nos.
Amb tot, si és cert que els 15.000 € destinats a la Plaça del Llibre en Valencià ara es redistribuiran en altres activitats de promoció de la llengua que a Alacant ens fan molta falta, com ara la retolació dels carrers, la formació del funcionariat del mateix ajuntament perquè puguem ser atesos amb normalitat lingüística, la mateixa Feria del Libro (perquè l’any passat no es va ni traduir el programa) on portar un autor costa una mitjana de 500 euros, etc, etc. Si és així de veritat, done per ben fulminada la meua veu i per bons els fantasmes, els que porten llençol i els que duen corbata.
