La Comissió Europea ha presentat fa poc una nova proposta de directiva sobre conciliació laboral que ofereix permisos de paternitat i maternitat pagats de fins a quatre mesos. La baixa serà individual, per cada progenitor i per tant, els pares, que ara només tenen un mes, podran dedicar-se en exclusiva durant 16 setmanes a la cura dels seus fills. La iniciativa pretén incentivar que els homes assumisquen més responsabilitats en la cria dels fills i fomentar, també, que les dones no es vegen perjudicades a nivell de feina pel fet de començar una família. Perquè, malgrat tots els avanços legislatius, ara com ara és la mare la que se n’ix del mercat laboral quan entra un nadó a casa. És la que de manera desproporcionada s’ocupa de la cura de la família i directament a qui més condiciona la carrera professional. Segons dades del Ministeri d’Ocupació i Seguretat, l’any passat només un 1,6% dels permisos de maternitat es van donar als pares.
Fer una mirada a dreta i esquerra un dia qualsevol a l’eixida d’una escola qualsevol pot ser un fet anecdòtic però simptomàtic d’una realitat estadística. Els pares que van a recollir els fills a l’escola són encara una minoria. Si ens remetem a l’enquesta de població activa (EPA), el 63% dels homes sense fills menors de 16 anys treballen al mateix nivell que les dones de les mateixes característiques (64%). Ara bé, la taxa d’ocupació dels homes s’incrementa substancialment amb fills menuts (77%). En canvi, la tendència és la inversa entre les dones. Només, el 56% de les mares amb fills menors están treballant, fet que representa una bretxa de més de 20 punts.
A més, entre les dones que treballen augmenta la probabilitat de fer-ho a temps parcial amb la maternitat: quasi un 20% entre les que tenen fills menors de sis anys. En canvi, per als homes, la incidència del treball a temps parcial es redueix després de la paternitat.
Aquesta realitat té conseqüències negatives a llarg termini per a la carrera professional de les dones amb fills. El sistema castiga els períodes llargs d’inactivitat o el treball a temps parcial. En termes generals no es conta amb empleats a temps parcial per a llocs de feina amb projecció o direcció. I per tant són les dones, que han reduït horaris, les que acaben tenint unes pensions més reduïdes també.
En el cas de les pimes i les empreses mitjanes, compaginar la maternitat amb la feina és encara més difícil. I per acabar-ho d’adobar, els darrers canvis en la reforma laboral del 2012 van eliminar el dret a escollir torn i horari de treball en la reducció de jornades per cura de fills. Es dóna la paradoxa que una dona agafa reducció de jornada per cura del fill i ha de fer torn de nit o de vesprades.
Davant això, la proposta de la comissió europea hauria de servir perquè ens apropem cada vegada més a la coresponsabilitat de la cura dels fills. Que així siga!
