Asseguda al sofà negre del menjador de la rectoria de l’església de Saint Michael, a Haworth, al nord-oest d’Anglaterra, l’escriptora fulleja la novel·la que, assumint les despeses, acaba de publicar sota el pseudònim masculí d’Ellis Bell i nota com els dits s’enfonsen en la terra fosca i humida dels voltants de Top Withens, la casa familiar dels Earnshaw. Després s’alça, deixa el llibre damunt del piano de paret, al costat del llum d’oli, agafa el plat que tenia preparat a la tauleta del rebedor i cull un grapat de fruits del groseller que hi ha a l’entrada per preparar uns pots de melmelada. Abans de tornar a entrar-hi, mira el cel gris, els tolls de la pluja recent i els perfils de les tombes del petit cementeri parroquial i, al lluny, a unes tres milles de distància, intueix la bellesa desoladora dels ermassos del comtat de Yorkshire. S’imagina sola enmig d’aquell paratge inhòspit, una llarga successió de turons tenyits de verds, ocres i malves, que coneix pam a pam, on arrelen sòlids murs de pedra seca, esquitxats de falgueres i brucs d’hivern, declamant poemes de Byron encimbellada en una roca. El vent gèlid li frega el rostre i, durant un instant, encisada per l’atracció primitiva que sent per aquell indret estèril i monòton, creu veure el rude i ressentit Heathcliff cavalcant cap a la boira en cerca de la voluble i capriciosa Catherine Earnshaw.

Emily Brontë en un retrat de grup pintat pel seu germà Branwell.

Detesta relacionar-se amb estranys i ha convertit l’humil cottage d’estil georgià, on conviu amb el seu pare, el reverend anglicà Patrick Brontë, i el seu germà Branwell, en un refugi en el qual dedicar temps a l’escriptura, a la lectura de Milton, Shakespeare i Walter Scott, als llargs passejos per les solitàries landes acompanyada de Keeper, el fidel bull-dog, a interpretar al piano els seus compositors favorits i a aprendre alemany mentre prepara pastissos de groselles i mores. Un món calm i hermètic aïllat dels comentaris insidiosos d’aquells que consideren que el seu comportament resulta poc apropiat, poc submís. Així i tot, malgrat viure en un territori inclement i salvatge, enfrontada a un ambient social sever i hostil, Emily ha sabut traure profit d’una sensibilitat esmolada i singular i d’una imaginació prodigiosa, dotada d’un talent especial per penetrar en la psicologia de les passions més anòmales, a l’hora d’engendrar Wuthering Heigths, una novel·la potent i agosarada, d’atmosfera asfixiant, buida de sensualitat i plena de crueltat, gelosia, venjança i amor malaltís.

Abans d’anar a la cuina, Emily Brontë passa pel menjador i agafa el llibre, i, mentre camina, nota com se li esmunyen d’entre les mans els espectres de Catherine i Heathcliff, condemnats a vagar per sempre pels cims borrascosos de Yorkshire.

Comparteix

Icona de pantalla completa