A partir del moment en què el dissortat protagonista descobreix que pateix de catalèpsia, li ve a la ment la possibilitat que el soterren viu, i l’angoixa i l’horror se n’apoderen de mica en mica. La por ancestral que ens desperta la idea de ser lliurats al sepulcre abans d’hora és el leitmotiv de Breakdown (1955), un dels pocs episodis de la sèrie Alfred Hitchcock Presents que l’anglès dirigí personalment. Durant vint-i-sis minuts, el mag del suspens aconsegueix transmetre’ns la desesperació que nia en la mirada buida d’un magnífic Joseph Cotten, sobretot mentre el manipulen per tal d’introduir-lo a la furgoneta que el portarà a la morgue i quan, una vegada al dipòsit de cadàvers, el cobreixen amb un llençol i apaguen els llums.
Hitchcock sentí des de molt jove un acusat interès per allò sinistre i criminal, i sovint visitava l’Scotland Yard’s Crime Museum i assistia als judicis per assassinat que s’instruïen als tribunals de Londres. Tot i això, el seu peculiar imaginari el deu en gran mesura a l’admiració confessa per Edgar Allan Poe, un altre mestre del misteri, de la intriga i del terror. Una ànima bessona que havia tractat com ningú, més de cent anys abans, els perills de la mort aparent en els relats Berenice, La caiguda de la casa Usher o L’enterrament prematur. La impressió que li causaren les històries de l’escriptor de Baltimore l’ajudaren a bastir un univers propi, únic i inimitable, prenyat de trames escabroses, perversions refinades, grans dosis d’humor negre i finals impactants, com el de Breakdown, en què tothom espera que algú detecte el lleu moviment del dit menuell abans que el forense comence l’autòpsia.
