Tanmateix no podem quedar-nos només amb la normalitat d’un repertori amb el valencià com a llengua vehicular i artística, que en si ja és una fita important tenint en compte l’autoflagel·lació que ens apliquem al múscul, sinó que la normalitat és també convocar un procediment per abastir la música de cambra internacional de peces originals i actualitzades per quintets de vent. Al remat, generar repertori de música de cambra, tan pròxima, accessible, íntima i necessària per educar-nos en els mecanismes productius (creatius) i interpretatius de zones més evolucionades estèticament, productivament, quotidianament, legislativament i musicalment cap a la música simfònica i de cambra actuals; cuinades hui en dia.
“Solfes de la Mediterrània” és un concurs de composició de música de cambra. De música clàssica (caldria però posar clàssica en majúscules?) que vol desfer una relació lícita, no relacionem com darrerament la beneïda hegemonia, en aquest cas concret, ha vinclat l’ús del valencià amb la música tradicional, d’arrel o popular, sinó que es demana música de tractament clàssic amb el valencià com a vehicle expressiu. Aquests són els continguts de normalitat que ens connectaran, si més no és una bona senda, genuïnament, amb els referents europeus. Uns referents històrics pretèrits, però també de contemporaneïtat i d’un futur del qual sembla ens hi tornàvem a quedar desfasats per motius, de vegades, de deixadesa pròpia com l’estancament estètic i redundància compositiva en les mateixes mitificacions «simfònic-programàtiques», i d’altres imposats, i inqüestionables, com les situacions socials o les conjuntures que afecten la creació, l’art i molt més a la música clàssica.
El Llevant Ensemble (quintet de vent), una de les formacions valencianes més dinàmiques i exigents, artísticament i socialment, de l’escena musical valenciana prenia la iniciativa d’encetar la normalitat, almenys amb intencionalitat d’afegir-se a la brega de lluitar-la. És per això que els saforencs des de la coordinació, juntament amb l’organització de l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna i la col·laboració de l’editorial MusicVall i el Festival “Sete sóis sete luas” van fer per convocar a les primeres de l’estiu el “I Concurs de composició Solfes de la Mediterrània”.
L’organització del concurs ha triat els textos per treballar la creació del poeta valldignenc Joan Vicent Clar i Camarena (Premi Vicent Andrés Estelles de poesia 1984 amb “Le sucrier velours”) el qual mostrava amb els girs poètics l’estima per la música, com exemplificà als poemes escollits per el concurs, agrupats sota el títol d’Estiu roig. Concerto grosso en sol menor i que són: “El vi d’estiu”, “Regata estival” i “Setembre”. Les composicions comptaran amb tres moviments que correspondran a cadascun dels poemes seleccionats.
Franzesc Kaufka, l’escriptor responsable de la tria dels poemes de Clar, recollits a Vestigi crullat de les estacions i pertanyents al llibre Riu d’ocells per timbes desertes, al tríptic de presentació del concurs ja deixava clar que la tria dels poemes responia a la passió i la temàtica del poeta vallenc al voltant de la música, aleshores s’hi preguntava “és important que es musiquen les composicions d’un poeta?”, després de diverses preguntes justificatives, retòriques, i carregades de material poètic, sentenciava “és fonamental, ací o ara, distingir l’estima, l’interés, la influència i el poeta. Percebre’l clarament i encimbellar-los. Si no ho fem nosaltres, qui-què ho farà?”
El guanyador o guanyadora es farà públic diumenge 21 de desembre de 2014, a partir de les 19:00, a la Casa de la Cultura de Tavernes, on tindrà lloc el Concert del I Concurs de composició “Solfes de la Mediterrània”. El Llevant Ensemble, amb la participació de la soprano Maria Tamarit interpretaran les obres finalistes i es farà públic l’obra guanyadora.
No obstant, la música, encimbellada cap a la normalitat, ja ha guanyat. La finalitat i el resultat de tot plegat “és el desig”, com han manifestat els organitzadors “de potenciar la creativitat musical, gaudir de la poesia i normalitzar a l’entorn de la música clàssica l’ús del valencià”. Amb això hi guanyem tots, els melòmans i els delerosos de normalitat.
Enhorabona. Bona senda per a la bona música (o a l’inrevés).