La sort que tingué el gran mestre Herbert fou que durant el seu regnat amb la batuta no existien les xarxes socials i, Internet encara era un sistema de comunicació d’àmbit militarista i de serveis secrets, altrament de no haver estat així o d’haver esdevingut actualment, a hores d’ara de ben segur el bo de Herbert haguera aparegut en un llistat com el què els darrers dies està commovent les xarxes social. Els «fills del franquisme» és un piulada que està fent escridassar-se més d’un cibernauta amb un muntatge amb fotografies i els llinatges vinculats al franquisme d’alguns poderosos senyors i senyores de la vida sociopolítica, empresarial i cultural actual. I una cosa està ben clara, avui amb el recurs tecnològic d’Internet a l’abast de tothom i amb l’accés a l’hemeroteca, ràpidament a hom li fan un vestit o una jaqueta, a mida, que el retracta per a sempre i el vincula a una determina disposició a la malversació, acció i inclinació política, que pot ser ara i ací, en democràcia (!?), no està ben vista per als negociats polítics, econòmics i culturals.
Un altre exemple, més simplista, «doblement blasquista», més de «Cañas y Barro» o «Arroz y Tartana», o albuferenc si prefereixen, de canvi de jaqueta també l’estem veien des de la darrera setmana, amb el judici al senyor Blasco i el cas Cooperació. Qui no s’ha molestat (si es té interès per saber-ho clar) per veure de quin llinatge i casta prové aquest senyor, entranyable alzireny, format «Entre Naranjos»? A saber, i segons les circumstàncies ha portat jaqueta del: PCE, MCE, FRAP, PSPV-PSOE, PP i lliure adscripció, que no se sap ben bé que és però el manté amb ocupació, vull dir amb feina i sou, o amb batuta per a dirigir romanents públics, recordant al bo de Herbert. Ara, tot i això sense dirigir cap orquestra ni ser expert en la primera escola de Viena (ni en la segona). I siguem realistes, a Herbert von Karajan el van saber perdonar pel seu talent i la necessitat de la seua magnifica manera de fer guanyar diners a les discogràfiques. Pot ser ací, nosaltres, pensant al voltant de 1945, no ho haguérem entès això del canvi de jaqueta, però a l’Europa centrípeta la música era i és irrenunciable i ningú podia permetre’s el luxe de rebutjar i obligar a l’exili un talent com el de Herbert. Si havia estat amic del règim nazi, doncs el perdonaren, mirant cap a altre costat, tot siga per mantenir a casa un talent musical, que el mateix Hitler havia censurat malgrat ésser un beneït de Déu. Haurem de perdonar nosaltres també als senyors imputats en les diferents trames de corrupció i que s’han canviant de jaqueta segons la situació sociopolítica? Jo no, però l’enquesta de la darrera setmana (la del PSPV) on donava al PP encara entre 34 i 36 escons, vol dir que les Corts estan plenes de «Herbets von Karajans», pot ser sense tant de talent per a dirigir sublimment orquestres i traure la passió de Beethoven, els sucosos desenvolupament de Bruckner o la psicologia melòdica de Mahler, però dirigint els fils dels diners públics són implacables i inigualables, uns beneits per la gràcia de Déu.
