Caldria recordar al Sr. Santamaria que el canvi de nom de la Plaça del País Valencià, al Cap i Casal, va ser fet pel “sectarisme ideològic” de la Sra. Rita Barberà, i que gràcies a ella, aquesta plaça va passar a anomenar-se, de l’Ajuntament.
També caldria recordar-li al Sr. Santamaria el “decret provocador, insultant i innecessari” de la Llei de símbols, aprovada pel PP, i amb la qual ens volien obligar a “combregar amb rodes de molí”.
El Sr. Santamaria hauria de recordar si no va ser “sectarisme ideològic” l’actuació de la presidència de les Corts Valencianes en legislatures anteriors, quan constantment ignorava i menyspreava l’oposició.
Encara, el Sr. Santamaria hauria de recordar els recursos reiterats del conseller Font de Mora en contra de l’homologació del valencià, quan aquest tema no era “un debat social”, tot creant problemes on no n’hi havia cap. Una mesura aquesta, que ens costà als valencians milers d’euros per la presentació d’aquests recursos que perdia, una i una altra vegada, el Sr. Font de Mora.
El Sr. Santamaria hauria d’estar fart dels diners malgastats per alguns dirigents del PP en dinars, sopars i altres festes, “mil, dos mil, tres mil, quatre mil…”. O també hauria d’estar fart dels diners furtats pels casos de corrupció d’eminents dirigents del PP, alguns d’ells a la presó.
El Sr. Santamaria hauria de recordar si no hi havia un “sectarisme ideològic” i si no va ser un “decret provocador, insultant i innecessari” el tancament de RTVV. O també, si no és un “sectarisme ideològic” el menyspreu al valencià pels qui creuen que la nostra llengua “aísla y crea tensiones” i pels qui, a la diputació de València o a diversos ajuntaments del País Valencià continuen atacant la llengua d’Ausiàs March, amb una valencianofòbia malaltissa.
El Sr. Santamaria hauria de reconèixer un “sectarisme ideològic” en el menyspreu del Govern de la Generalitat, en mans del PP, als malalts dependents, a les víctimes del metro o als ciutadans del Cabanyal.
El Sr. Santamaria hauri d’estar fart dels qui van destruir el sistema financer valencià, fins al punt de vendre el Banc de València per 1 euro.
El Sr. Santamaria hauria de recordar si no és “un sectarisme ideològic” els constants entrebancs del govern de Madrid al corredor mediterrani per aïllar-nos d’Europa i que posen en perill l’economia del País Valencià.
El Sr. Santamaria hauria d’estar fart de les dificultats i del menyspreu del govern del Sr. Rajoy pel que fa als refugiats que fugen de la guerra. Com de les reixes de Ceuta i de Melilla, tan abominables com el mur de Trump.
El Sr. Santamaria hauria d’estar fart de l’infrafinançament que rep el País Valencià, totalment discriminatori i injust.
El Sr. Santamaria hauria d’estar fart del missatge del Sr. Rajoy al Sr. Bárcenas: “Luis sé fuerte”.
El Sr. Santamaria hauria d’estar fart dels escàndols dels qui s’han aprofitat del seu càrrec, no per servir la societat sinó per omplir-se les butxaques de diners amb casos com Gürtel, Emarsa, Brugal, Taula, Cooperació…..
El Sr. Santamaria hauria d’estar fart del comportament i de les actituds dels Srs. José Luis Olivas, Rodrigo Rato, Luis Bárcenas, Carlos Fabra, Rafael Blasco, Milagrosa Martínez, Jaume Matas…..
El Sr. Santamaria hauria de recordar que igual com és recuperà el nom de Picanya en compte de Picaña, Crevillent per Crevillente, L’Alcúdia per Alcudia de Carlet, El Verger pel Vergel, la Vall d’Uixó per Vall d’Uxó, Torrent per Torrente o la Vila-real per Villarreal de los Infantes, també, d’una manera natural, podem recuperar València en compte de Valencia.
Quan he llegit aquesta notícia, el dijous 16, he recordat que a la pregària de matines, resàvem el psalm 11, que diu: “Tot el que es diuen els uns als altres és mentida, fruit d’uns llavis aduladors i d’un cors fals”. I també el psalm 13: “Són corromputs, és detestable el seu obrar; ningú no fa el bé”.