És veritat que tant l’Estatut d’Autonomia com la llei d’Ús i Ensenyament del Valencià demanen una protecció de la nostra llengua degut, encara, a la seua debilitat. Una llengua present, tant en paper com en format digital, en publicacions com El Temps, Saó, Cresol, Buris-ana, Barcella, Mètode, Vilaweb, La Veu del País Valencià, Camacuc i moltes altres.
Segons els entesos, l’índex de lectura sempre ha estat baix al País Valencià. I més encara en la nostra llengua, degut en bona part a l’analfabetisme que el franquisme va propiciar en els valencians, prohibint l’ensenyament del valencià, una llengua que ha estat durant molts anys prohibida i després, només tolerada, des de la marginació.
Va ser en la Transició quan la nostra llengua va eixir amb força del gueto on l’havien posat el dictador i els seus acòlits provincials, l’Església i la burgesia valenciana. De fet, el poble, i d’una manera particular a les comarques, des dels Ports a la Marina i des de la Vall d’Albaida a la Costera, la Safor o el Maestrat, el Camp de Túria, l’Horta o la Plana, la majoria de la gent mai no havia abandonat el valencià, que això sí, quedava circumscrit a la llar, i al carrer i a les relacions del veïnat, i sobretot als trinquets, on el valencià sempre ha estat una llengua viva. I també va ser reivindicada pels grups més sensibilitzats amb la nostra cultura, com els jóvens universitaris o Lo Rat Penat, amb Carles Salvador o Francesc Ferrer Pastor, que van posar a l’abast dels qui volien aprendre la nostra llengua, l’ensenyament del valencià.
No fa massa anys, mon pare es mostrava pessimista pel que feia a la llengua i a la Pilota. I per això deia que el valencià, com la Pilota, desapareixeria en dues generacions. Amb el temps va canviar d’opinió, en vore l’èxit de les Trobades de les Escoles en Valencià i el compromís dels mestres per la nostra llengua o les noves fornades de jugadors de Pilota. L’edició en valencià del diari LEVANTE confirma l’optimisme de mon pare: un País que mai no hem fet, sí, però també un País que ja anem fent. També des de la premsa. Per això la meua enhorabona a tots els qui treballen a LEVANTE per l’aposta que han fet pel valencià.