Nascut el 26 de juliol de 1897 a la ciutat austríaca de Wattens, va ser combatent de la Primera Guerra Mundial en les files de l’exèrcit austríac. Amb la intenció d’ingressar en la Companyia de Maria, Jakop Gapp es presentà amb tota senzillesa al seu superior, d’aquesta manera: “Sóc socialista i vull ser capellà. Si no servisc, m’ho diu de seguida i me n’aniré a casa”. Jakop va iniciar el noviciat en la Congregació de la Companyia de Maria, amb quatre companys més, el 29 de setembre de 1920. El 27 de setembre següent, Jakop va fer la professió temporal i el 27 d’agost de 1925 feu els vots perpetus.
Una vegada ordenat prevere el 5 d’abril de 1930, en les homilies que feia, valentes i decidides, Gapp denunciava el racisme de Hitler, per la qual cosa hagué de fugir d’Austria.
Austria tenia greus problemes, i com que els nazis els convenia fomentar el malestar social, del qual podien traure profit, ni hi havia ni ajudes oficial a la població ni tampoc subsidis d’atur. El país tenia 300000 obres sense treball, i l’atur, que en 1931 era del 15,4%, en 1934 havia pujat al 24,1%, el segon més greu d’Europa després del d’Holanda. El P. Gapp, que no era economista, intuïa que el nazisme no era la solució a l’atur. Jakop sentia “horror i disgust” pels presupòsits ideològics del nazisme, com ja havien denunciat, el 7 de febrer de 1942 els bisbes austríacs, en una carta pastoral on condemnaven el nacionalsocialisme “com el mal del nostre temps”. És veritat que en la seua denúncia, Jakop Gap no sempre es va vore comprès. Fins i tot hi hagueren alguns que deien que Jakop exagerava, tant en la seua defensa dels pobres com en la denúncia del nacionalsocialisme. Però Jakop deia que ell no podia callar: “La veritat sempre és la veritat”. Per això quan el director del col·legi li va demanar prudència, Gapp li respongué: “Mire, amb mi no compte. Jo continuaré parlant clar. I si moleste, demanaré el canvi a una altra comunitat”. I és que el director del col·legi per “sobreviure” i dissimular, va dir que posarien la fotografia de Hitler al col·legi, que farien la salutació nazi i que es posarien la creu gammada. “El que faça falta”. I Gapp respongué: “Mai portaré jo una esvàstica!”. Així les coses, el 18 de març de 1938, el P. Gappla es traslladava a Freistadt. En el viatge a aquesta ciutat, i davant l’entusiasme pel nacionalsocialisme, el P. Gapp no tingué cap inconvenient en dir que ell no podia manifestar “cap simpatia pel nou règim”. Més encara, Jakop deia que s’havien d’estimar jueus, txecoslovacs i comunistes.
Com que la cuina de l’institut atenia els alumnes interns, el P. Gapp es proposà donar menjar gratuïtament a trenta o a quaranta persones sense treball.
Denunciat i seguit per la Gestapo, Gapp va haver de fugir a França, i el 23 de maig de 1939 passava per Irun a Espanya i, després de viure en diverses comunitats, arribava a València el 14 de setembre, per començar a fer classes al col·legi El Pilar, dels religiosos marianistes, on va ser professor de llatí i d’alemany. També a València, en les homilies de les misses que feia, criticava ben durament el nazisme, afirmant la incompatibilitat que hi havia entre la ideologia nazi i la fe cristiana. Al P. Jakop, enmig de l’ambient nacionalcatòlic de l’Espanya franquista, li semblava absurd que “el poble espanyol catòlic poguera seguir cegament l’Alemanya nacionalsocialista”.
És evident que a la capital del País Valencià, i malgrat la distància amb Alemanya, Gapp resultava incòmode per al nazisme. D’ací que els seus dirigents ordiren una trama infame, per tal de fer-se amb Jakop Gapp i acabar amb ell. Tant perillós era Gapp per al III Reich? Quan Himmler , cap suprem de la Gestapo va llegir l’interrogatori que se li havia fet al P. Gapp, digué: “Amb un milió d’hòmens com Gapp, però de la nostra ideologia, dominaríem el món”. I és que Gapp va ser un home lliure i per això va ser era perseguit per la Gestapo, la implacable policia secreta nazi, fins que aconseguí la mort d’aquest religiós marianista.
A València, una homilia seua davant la colònia alemanya, desperta la ira de la Gestapo. Així, en no poder dentindre’l a Espanya, van preparar una sofisticada trampa per portar-lo a Hendaia. Així, el 1942, dos jóvens alemanys, que fingiren ser jueus perseguits pel nazisme, arribaren al col·legi del Pilar de València i demanaren ajuda a Gapp. En la seua extrema sol·licitud per poder ajudar els més necessitats, Gapp es va interessar per ells, naixent així una amistat, de la qual s’aprofitaren aquells falsos jueus. Per poder empresonar-lo, aquells dos intrusos convidaren Gapp a anar a Sant Sebastià. Una vegada allí, amb enganys i falsedats, el feren passar a Hendaia, on fou apressat per la Gestapo, de la qual eren membres aquells dos intrusos que s’havien fet passar per jueus. D’Hendaia portaren Gapp a París, i d’allí a Berlín. Gapp va ser condemnat a mort per un tribunal popular, acusat de traïció, i decapitat a la guillotina, el 13 d’agost de 1943. El 24 de novembre de 1996, Jakop Gapp va ser beatificat pel papa Joan Pau II.
En una carta que escrigué als seus cosins el mateix dia de la seua execució, Gapp explicava amb detall la detenció i la condemna: “Em van detindre en territori francès el 9 de novembre de l’any passat (1942) em portaren a Berlín i finalment m’han condemnat a mort el 2 de juliol. No vos afligiu per mi. Tingueu ànim i suporteu-ho tot per amor a Déu. Pregue per tots. També pregue per la meua pàtria”.
En la biografia de Gapp, “No cediré”, i també en el llibre “Santiago Gapp. Pasión por la verdad frente al nazismo”, que ha escrit el P. José Mª Salaverri, se’ns presenta Jakop Gapp com un màrtir de la fe, per la defensa de la dignitat de les persones i de la llibertat. I un lluitador pels drets humans, conculcats atroçment per la barbàrie nazi.
