I tu què en saps? (Edicions 96), que porta com a subtítol “Dels dinosaures de Morella a les salines de Torrevella”, és una joia que han escrit a quatre mans Didin Puig i Josep Parra. En realitat es tracta de la continuació d’una primera entrega que porta com a títol Vaig a dir-te 4 coses, de la mateixa editorial, un recull d’efemèrides, el santoral, embarbussaments, endevinalles, refranys populars i curiositats per a cada dia de l’any. Ambdós els podeu trobar a les llibreries del vostre poble, barri o ciutat. Us semblarà que es tracta d’unes lectures per a joves que s’inicien en l’aventura lectora. Gran error de percepció. Els dos volums, amb les suggeridores il·lustracions de Pau Álvarez, us permetran fer un viatge en el temps cap a l’època en què la curiositat començava a fonamentar els pilars de la instrucció amb l’avantatge que lluny d’aplicar els criteris d’adoctrinament o d’ocultació sobre temes, figures i històries del nostre entorn, els dos llibres transpiren llibertat, poesia, formació i encant. Virtuts, en definitiva, que adornen els autors. Però, qui són Didin Puig i Josep Parra?
De la Didín em van parlar l’any 1975 –ja ha plogut- amb una definició rotunda: és més popular que la Mare de Déu dels Desemparats. Venerable republicana de pedra picada, Didín portava en aquell temps la promoció dels discs d’Edigsa al País Valencià. I un any més tard s’afanyava a fer subscriptors i comptepartíceps per al diari Avui, que naixeria el 25 d’abril. També era cos i ànima del grup de danses Alimara. I passejava amunt i avall amb la seua amiga Carmelina Sánchez Cutillas, sí, la de Matèria de Bretanya. Una combinació altament explosiva, si s’ho proposaven… I molts anys després, quan Canal 9 encara es podia veure, recopilava cada dia, juntament amb Pep Parra, una completa i variada agenda d’activitats culturals d’arreu del País Valencià que, acompanyada d’uns sintonia inoblidable, irrompia a les cases abans dels telenotícies del migdia i de la nit. La biografia de Didín, fins i tot allò que s’hauria de saber per apreciar la magnitud del treball, la trajectòria i la personalitat de la dama, no cap ací. Però és just fer constar que cuina un arròs al forn per a treure’s el barret i fa una sopà –reservat el dret d’admissió- que situa aquell que la prova en el territori més pròxim al paradís terrenal amb què el relat bíblic pretenia portar-nos a l’hort. Pep Parra és de Vila-real i fa temps que va deixar la neurosi que comportava la producció televisiva per l’ensenyament pur i dur. Eficient, còmplice i bon tio, treballar amb ell és un luxe.
I tu què en saps? està dedicat a Josep Lluís Bausset i Ciscar. El llibre ens endinsa formalment en un recorregut diari d’un curs escolar. Però això, clar, és un pretext. Al llarg de vora tres-centes pàgines captivadorament il·lustrades, Didín Puig i Josep Parra ens aboquen un munt de coneixements, tradicions, vivències, història… Per als més joves, esdevé un ham ideal per despertar la curiositat i córrer a la llibreria en busca d’una nova lectura amb què desvetllar nous misteris. Amb una mica de sort, l’hàbit que l’acompanyarà tota la vida. Els més grans gaudiran de l’oportunitat del retorn a la innocència del saber, al descobriment d’allò que li van amagar, a l’oportunitat de la troballa inesperada i a la delícia d’un passatemps que se li farà ben curt. Els dos llibres evoquen la tradició d’una sapiència que en temps antic portaven els almanacs en forma de píndoles que acompanyaven la data enganxada a la paret. O aquells manuals de primeries del segle XX que combinaven ciència i tradicions per a suplir l’absència de formació reglada. Ni les velles i engroguides enciclopèdies de butxaca ni els calendaris de gran format s’ajusten a aquestes petites joies. Però els amants de la lectura i del coneixement sense manies tenen una bona estona assegurada. I tu què en saps? es va presentar a Vila-real a finals d’abril i, divendres passat, a Benimodo, el poble on viu i xafardeja Didín. La biblioteca n’estava plena, amb el millor de cada casa. Emili Piera, Pau Álvarez i el signant d’aquestes ratlles vam acompanyar l’autora i l’alcalde, Francisco Teruel, va cuidar que no faltara detall. La dama republicana bé que s’ho mereix.
