Posem per cas el patriotisme. El diccionari a l’ús defineix el terme com l’amor a la pàtria. Però si atenem a aquest darrer concepte, la cosa esdevé més elàstica. És el lloc o país on s’ha nascut, però això pot incloure l’indret on la persona s’hi troba més vinculada sentimentalment. Hi ha qui considera que la pàtria és on s’ha fet el batxillerat. El patriotisme, més enllà dels espais físics i geogràfics, també s’associa a territoris sentimentals. I aquells ciutadans que, per exemple, lluiten per conservar una marjal, un bosc o un ecosistema litoral, ningú els pot qüestionar la dosi o intensitat corresponent de patriotisme. Després, què hem de fer, hi ha les cites a càrrec de les celebritats. Per regla general, acostumen a fer-se servir fóra de context, alhora que posen de relleu la manca d’imaginació de qui se n’aprofita. Sobre patriotisme n’hi ha on triar sense que falte sentit pejoratiu. Samuel Johnson, devot anglicà i conservador acèrrim, proclamà en el segle XVIII que “el patriotisme és l’últim refugi dels canalles”. Un segle més tard, Oscar Wilde deia que “el patriotisme és la virtud dels depravats”. La setmana passada Mònica Oltra aportava la seua collita: “No és patriota qui es tanca en les seues fronteres o en les seues sigles. És patriota aquell que no té por a créixer, aquell que no té por a desdibuixar-se perquè té prou autoestima per a saber que ningú ni res el pot desdibuixar perquè té els peus en terra i el cor alegre per a emprendre viatges compartits”. I tot seguit la mascletà: “És patriota aquell que veu un xiquet ofegat en la Mediterrània, en una costa molt pareguda a la nostra i es commou com si fóra el seu fill. És patriota aquell que prefereix els pobles a les fronteres, és patriota aquell que prefereix els projectes comuns a les sigles pròpies, és patriota qui no canvia, en definitiva, dignitat per supèrbia, perquè no té por, perquè els patriotes no tenim por, ningú ens ha dir qui som”. Cal suposar que arribats a aquest punt, la subhasta queda oberta perquè qualsevol puga envidar aquesta mena de rosari conceptual a propòsit del patriotisme. En fi.
Ja saben vostès que aquesta demostració retòrica de la vicepresidenta del Consell i dirigent d’Iniciativa del Poble Valencià anava a compte de la defensa del pacte entre Compromís i Podemos, a fi de conformar una candidatura per a les eleccions generals del desembre. Oltra els ho ha posat en safata als contraris a la coalició perquè tiren mà de la pirotècnia conceptual i s’animen amb noves definicions sobre el patriotisme. En cas de dubte, els clàssics representen una garantia a l’hora d’extrapolar la cita a l’actualitat política. Tres exemples, no necessàriament vinculats al patriotisme però igualment oportuns: “Si volem que tot segueixi com està, és necessari que tot canvie” (Giuseppe Tomasi di Lampedusa, 1896-1957). Un altre: “Els polítics són com els cines de barri, primer et fan entrar i després et canvien el programa” (Enrique Jardiel Poncela, 1901-1952). I aquesta, per acabar: “Quan pensàvem que teníem totes les respostes, de sobte, canviaren totes les preguntes” (Mario Benedetti, 1920-2009).
PD.- Predicció meteorològica: El dia de la processó pel finançament, plourà.
