Com tampoc no tenen una especial importància ni els meus sentiments ni les meues opinions al voltant del procés de creació de la televisió i la ràdio públiques. Són les impressions d’un observador interessat en la qüestió com a ciutadà i també com a periodista. Per aquest darrer fet, tinc una mica més d’informació que la mitjana de connacionals al voltant de les vicissituds del procés i algunes opinions més o menys formades de les imperfeccions, estridències i convulsions d’aquest part audiovisual.
No es pot dir el mateix dels representants polítics. Ells tenen tota la informació perquè, entre altres coses, han elaborat les lleis i els reglaments que donen cobertura al procés i han proposat els membres del Consell Rector. A més, allò que opinen pot influir decisivament en els passos que s’hi han de fer i pot condicionar la volguda (per ells) independència del Consell Rector, màxim òrgan de la CVMC.
Estem més que habituats al fet que els nostres polítics apel·len respecte al marc legal vigent i al sotmetiment a les normes que ens hem donat entre tots per a poder conviure. Davant del desenvolupament d’altres processos, en concret d’un de ben singular fins al punt que alguns ja l’escriuen en majúscula, ens encoratgen a la defensa de la legalitat com a premissa indispensable per a la supervivència de l’estat de dret i la democràcia.
Però, els mateixos que s’arrapen la carn quan veuen vulnerada la sacrosanta Constitució del 1978 no dubten a torcar-se el nas amb una llei aprovada el 2016. Exigeixen la retirada de l’À. com si, en una inexplicable badada, el Consell Rector en ple i per unanimitat haguera triat una esvàstica com a identitat dels nous mitjans. I llancen l’ombra de la sospita al voltant de les intencions inconfessables que s’amagen darrere de la tria d’una marca tan original.
Que el diputat Bellver i d’altres facen açò no se n’ix de la peculiar pràctica d’una dreta valenciana especialista a decretar estats d’excepció a la llibertat d’expressió i a les opinions tolerables pel poble a qui secularment han aspirat a representar en exclusiva. Es tracta d’un costum sobradament acreditat en què, quan hom considera que l’afer afecta el moll de l’os de la valencianitat sana i ben entesa, és lícit que les lleis deixen d’aplicar-se, com bé saben els membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Sorprén una mica més que el president de la Generalitat caiga al parany i acabe apel·lant a “la capacitat de l’òrgan rector d’atendre la realitat” i “les diferents circumstàncies” que envolten la decisió, atés que hi ha “un debat públic que cal acceptar”. Ximo Puig no podria haver trobat una millor manera de posar en dubte una decisió presa per l’òrgan a qui els partits han encomanat portar el procés endavant i, de pas, donar ales als qui, més enllà dels encerts i les errades que s’hi puguen cometre, el que desitjarien és que la fosa a negre del malaguanyat Canal 9 esdevinguera irrevocable.
