Gaudeix de nou d’uns dels articles de Victor Maceda, publicat el passat 06/04/2015 en La Veu.

Li diuen Juan Bernat i és futbolista, un gran futbolista. Natural de Cullera, després de passar pel València CF, enguany s’ha estrenat al Bayern de Munic, l’equip que entrena Josep Guardiola. De fet, és el lateral esquerre de moda a la lliga alemanya, i per aquest motiu ha estat convocat a la selecció espanyola pel seu preparador, Vicente del Bosque.

La setmana passada, poques hores abans del partit amistós que van disputar Espanya i Holanda, Bernat va ser entrevistat a una emissora de ràdio estatal. Va parlar de la bona marxa del València, del moment que travessa la selecció espanyola, de la seua adaptació a la lliga alemanya, de la relació amb Guardiola… I en aquest precís moment, tot just quan Bernat reconeixia la seua admiració pel seu actual entrenador, en destacava la professionalitat i el fet que fóra capaç de parlar en cinc idiomes amb els seus jugadors, el periodista li va explicar que al Bayern, d’espanyols, en són uns quants, i que per tant, s’hi sentiria còmode quan li parlara en castellà. No obstant això, Bernat li va respondre que, amb ell, Guardiola sempre parla en català, un comentari que va descol·locar una mica el conductor del programa, que de seguida va optar per canviar de tema.

>
Tothom sap quin és l’idioma matern de Guardiola i l’efusivitat amb què el defensa. D’altra banda, el cognom Bernat també en delata la procedència. En canvi, un periodista –suposadament informat, i no sols d’esports– no es planteja la possibilitat que un català i un valencià puguen entendre’s en el mateix idioma. Perquè, òbviament, el periodista de segur que no dubta en quina llengua es comunica Guardiola amb Xavi, Puyol o Piqué. Ara bé, li estranya que amb Bernat puga passar igual.

El mur que ara fa quatre dècades va aixecar-se entre Catalunya i el País Valencià encara és ben dret. Un teló d’acer mediterrani gràcies al qual molta gent no acaba d’entendre que un català i un valencià puguen comunicar-se en el mateix idioma. Lamentablement, però, aquesta no és una característica exclusiva dels periodistes que treballen a mitjans estatals. Alguns dels que formaven part de l’extingida RTVV sovint s’estimaven més d’entrevistar en castellà els jugadors o entrenadors catalans que han passat pel València, el Vila-real, el València Basquet o el Lucentum Alacant, per tal de no ferir susceptibilitats.

A Bernat probablement li ha estranyat que un periodista espanyol no contemple la possibilitat que Guardiola i ell parlen català entre ells. Temps enrere, però, probablement no va reparar en l’absurditat que significava que tot d’esportistes catalans que militaven en equips valencians –Òscar García, Gerard López, Ricard Casas…– parlaren en castellà a Canal 9 i Ràdio Nou. I és que trencar aquest mur no depèn de la gent de fora, sinó de la de dins. Un cop haja caigut, si és que cau mai, de fora estant es percebrà amb total naturalitat que Guardiola parle amb Bernat en català, així com ho fa en alemany, castellà, anglès o italià amb uns altres jugadors.

Comparteix

Icona de pantalla completa