VALÈNCIA. Fa molts anys que la demarcació d’Alacant compta amb tres pantans ja històrics: el d’Elx (el Baix Vinalopó), el de Relleu (la Marina Baixa) i el de Tibi (l’Alcoià). Tres infraestructures hídriques que, com indiquen Joaquín Melgarejo i Maria Inmaculada López a la introducció del llibre Los pantanos de época moderna de la provincia de Alicante, conformen “espais de gran rellevància”, ja que contenen valors “culturals, naturals, socials i econòmics dignes d’admiració, conservació i difusió”.
“La presa de Tibi va ser la més alta, la d’Elx la de major radi de curvatura i la de Relleu la més esvelta del món durant molts segles. Cadascuna amb innovacions diferents i qualitats compartides, totes elles van suposar un avanç cap a les preses modernes actuals que desenvolupen plantes en arc o amb voltes”, remarquen al llibre.
Un moliner, un pedrer i un rei
El pantà de Tibi es troba a vora 18 quilòmetres al nord-est d’Alacant, sobre el riu Montnegre i entre les muntanyes de la Cresta i el Mos del Bou, i es va construir perquè emmagatzemara aigua del riu per a abastir l’horta d’Alacant, juntament amb una xarxa de séquies i assuts que s’estén per tota la comarca de l’Alacantí.
Melgarejo i López expliquen que la idea inicial de construir aquest pantà, a finals del segle XVI, s’atribueix a Pere Esquerdo, mestre moliner de Mutxamel, i Miguel Alcaraz, mestre pedrer. El Consell General va aprovar en agost del 1579 la seua proposta, i va acordar demanar permís a Felip II per a comprar el terreny i construir la presa.
Segons conten al llibre, el rei va autoritzar l’obra amb la condició que fora el Consell d’Alacant qui la sufragara. La construcció va començar el 1580 però aviat va haver d’aturar-se per manca de diners. Les obres es van reprendre entre els anys 1588 i 1594, quan van participar “prestigiosos tècnics de la Corona”, com Juan Bautista i Cristobal Antonelli, Jorge Palearo (Il Fratino), Juan de Herrera i Juanelo Turriano.
Una de les obres hidràuliques més antigues de tota Europa
Si bé estava previst que la presa tinguera quasi 52 metres d’altura, la construcció es va aturar als 43 metres d’altura, en esgotar-se els recursos econòmics. Ho explica el geògraf Pablo Giménez-Font en el mateix llibre sobre els pantans, on ofereix una perspectiva històrica sobre la singularitat i la importància d’aquestes construccions. En el cas del pantà de Tibi, destaca que les seues dimensions i la repercussió internacional l’han convertit en “una de les obres de retenció i distribució d’aigua més rellevants d’Europa i un model a escala mundial”.
Tot i les lloances, des del primer moment el pantà va tindre problemes per l’acumulació de fangs, que van provocar desperfectes el 1601. Giménez-Font apunta que potser aquests van ser els culpables dels greus danys sofrits per les comportes el 1697. La presa va quedar inutilitzada fins al 1738, quan va entrar de nou en servei. Des d’aleshores, fa 280 anys, el pantà de Tibi emmagatzema aigua de manera ininterrompuda per a regar horts i bancals.
Els treballs de construcció del pantà van acabar el 1954, així que aquest any l’obra hidràulica celebra 425 anys d’història. A Tibi volen aprofitar l’ocasió per a donar a conéixer la història i el funcionament d’un “símbol d’identitat per excel·lència”. Per això, des de l’Ajuntament han organitzat una sèrie d’activitats que van començar el 22 de setembre i que conclouran aquest diumenge.
Una programació centrada en el pantà
Diumenge passat va començar la celebració amb la IV Trail Volta al Pantà de Tibi. Dilluns va tindre lloc la xarrada ‘Valorar el patrimoni’ i dijous, ‘El pantà de Tibi: història viva de l’enginyeria hidràulica del segle XVI’. Dimarts estava programada una visita al MARQ d’Alacant.
Finalment, aquest divendres a les 19.00 hores l’ajuntament antic del municipi acollirà la xarrada ‘Història del pantà de Tibi’. Les activitats per a celebrar els 425 anys d’història de l’embassament acabaran aquest diumenge amb una ruta que recorrerà el camí entre el municipi i el pantà.
La programació, en bona part centrada en la informació al voltant del pantà de Tibi, és cosa del consistori però compta amb la col·laboració del Sindicat de Recs de l’Horta d’Alacant, la Universitat d’Alacant, la Parròquia de Santa Maria Magdalena, Tibi Vertical, el Club d’Esport de Muntanya i Escalada de Tibi i el MARQ.
