VALÈNCIA. El debat sobre l’aplicació d’un impost turístic ha tornat a l’agenda valenciana poc després d’haver començat una nova legislatura. Malgrat això, fins ara els tres socis del Botànic no han compartit el mateix full de ruta al respecte. Mentre que uns relativitzen la seua importància o fins i tot es neguen en redó, hi ha qui no dubta que el tribut arribarà abans o després i qui ja prepara el terreny per a reprendre la discussió quan es recupere l’activitat parlamentària al setembre.
La mesura, no obstant això, no suposa cap novetat. Tot i que a l’estat espanyol les experiències es redueixen a dos territoris –no així a la resta d’Europa, on s’esté per vora 150 ciutats d’altres 20 països–, la seua implantació es remunta al 2002. Va ser el govern socialista de Francesc Antich a les Balears qui, després d’haver superat el recurs d’inconstitucionalitat presentat per l’executiu d’Aznar, va aconseguir aplicar un impost al turisme destinat a programes de protecció del medi ambient que va rebre el nom d’ecotaxa. El canvi de color del govern, amb el popular Jaume Matas al capdavant, va acabar en la derogació de la taxa l’any següent.
No va ser fins a l’any 2016, amb una altra socialista, Francina Armengol, com a presidenta, que es va recuperar el projecte. Aquest tribut, que va des d’1 euro per dia en hostals, càmpings o hotels rurals fins a 4 als hotels i els apartaments de luxe, ha recaptat fins ara 234,48 milions d’euros que l’administració autonòmica dedica al Fons d’Impuls del Turisme Sostenible.
El 2018, quan es va decidir duplicar l’import de l’impost –a més de començar a aplicar-lo a creuers i apartaments turístics–, la recaptació va augmentar en un 87,7%, respecte del 2017, fins arribar als 122,8 milions, segons la Conselleria d’Hisenda. Junt amb aquesta modificació, es va decidir bonificar entre un 50% i un 75% les estades durant la temporada baixa per tal de promoure la desestacionalització de les visites i evitar les grans aglomeracions durant els mesos de més afluència.
L’ecotaxa, malgrat tot, no ha reduït el nombre de turistes. D’acord amb l’Anuari d’Estratègia Turística, l’any que va entrar en vigor van arribar a les Balears vora 10.920.000 visitants, un 9,5% més que l’any anterior. Durant l’últim any, el creixement s’ha desaccelerat fins al 2,7%, però encara ha augmentat fins a quasi 11.950.000. Una xifra important per a un territori amb una població de 1.107 milions que explica com el turisme suposa més del 45% del seu PIB.
Catalunya, amb impost des del 2012
Per la seua banda, també Catalunya aplica el denominat impost d’estades en establiments turístics des del 2012. Després de l’última modificació efectuada el 2017, i a diferència del que ocorre a les Balears, aquests ingressos tributaris es reparteixen al 50% entre l’administració autonòmica i la local. A més a més, Barcelona compta amb un règim especial que fa que els seus gravàmens siguen més cars que a la resta del territori, de manera que arriben fins als 2,25 euros en hotels de luxe, creuers i apartaments turístics, i es queden en els 0,60 en la resta d’establiments.
De manera semblant al cas balear, l’impost català té un sentit finalista en què el tram autonòmic es destina al Fons per al Foment del Turisme. En el cas dels municipis, aquests gestionen la seua part com consideren. Barcelona va rebre durant l’últim any 9 milions d’euros dedicats a diverses qüestions, com ara el reforç de les línies d’autobusos, la rehabilitació de patrimoni públic i diversos projectes culturals. Des del present any, totes aquestes actuacions han passat a tindre un distintiu que assenyala que han sigut finançades amb aquesta recaptació.
Tal com ocorre a les Balears, l’impost no ha revertit la tendència general d’una afluència turística en continu augment. Prenent per cas la ciutat de Barcelona, si el nombre de pernoctacions hotelers a l’any 2012, segons dades de l’Ajuntament, va ser de vora 16.180.000, al 2018 ja arribaven a 20.220.000.
Font: Ajuntament de Barcelona
