VALÈNCIA (EP). Un informe de CaixaBank assenyala que la directora de Gestió i de l’Àrea Financera de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de València, que es trobava de baixa per maternitat, va ser informada mitjançant un correu electrònic de dues transferències realitzades els dies 17 i 20 de setembre, i que van acabar suposant, juntament amb altres sis més, un frau de quatre milions d’euros a la companyia pública. El desfalc finalment es va destapar el 23 de setembre i va desembocar en l’acomiadament de la cap d’administració, Celia Zafra.
L’entitat conclou en aquest informe que la directiva, la cap de gestió, va tindre “puntual coneixement de l’operativa mitjançant l’accés i visualització a través de banca online del depòsit sobre el qual es realitzaven les transferències” a comptes de la Xina i que no va formular “cap manifestació ni objecció”.
Així figura en un informe remés per l’entitat bancària a l’EMT a què ha tingut accés Europa Press. En aquest informe amb data de 24 d’octubre, CaixaBank responia a la sol·licitud, per part de la companyia, de l'”abonament immediat de l’import de huit transferències ordenades per un total de 4.040.898,22 euros” –que es va realitzar el dia 10 d’octubre– i al qual l’entitat no va atendre “per raons que la seua companyia (l’EMT) àmpliament coneix”.
En la resposta, l’entitat bancària afirma que “sembla més que l’EMT pretén ara traslladar a CaixaBank els resultats negatius de tot un conjunt d’irregularitats internes que s’haurien produït en l’empresa”.
L’informe de CaixaBank assenyala que es van rebre “instruccions precises i reiterades” per a realitzar aquestes transferències per part del client, és a dir, la directora d’administració de l’EMT, que és la treballadora que va acabar sent acomiadada.
Així, abunda que aquesta persona va validar telefònicament les ordres de pagament de les transferències i que “va explicitar la veracitat i conformitat d’aquesta operativa d’acord amb les directrius proporcionades per la pròpia direcció de l’EMT, així com la urgència d’haver de ser realitzades en el dia”. De fet, l’empleada va consultar en línia l’execució de les ordres i va reclamar un justificant ‘swift’, afegeix.
A més, l’informe assegura que “crida l’atenció que no fora fins al dia 30 de setembre del 2019 –quan havia passat quasi un mes des de la primera transferència– quan l’EMT va sol·licitar amb caràcter immediat el bloqueig i anul·lació de l’usuari (de la treballadora acomiadada) en banca en línia amb motiu d’haver deixat de ser empleada de l’EMT de València”.
“Cap responsabilitat de CaixaBank”
“Si l’EMT ha sigut objecte d’un frau o bé s’ha actuat fraudulentament des de la mateixa companyia això no afecta les ordres de pagament, que reiterem que van ser expressament transmeses pel client”, manifesta el document.
Així mateix, incideixen en la “completa absència de cap vincle de CaixaBank amb el frau intern de l’EMT”, així com que “el fet que l’EMT haja sigut objecte d’un frau intern propiciat per unes manifestes febleses internes de seguretat no suposa cap responsabilitat de CaixaBank”.
En aquesta línia, remarquen que “CaixaBank no és responsable dels fraus o eventuals bretxes de seguretat que puguen patir els seus clients ni ha de respondre en els supòsits de negligència greu del client, ja que es donen en aquest suposat circumstàncies excepcionals i imprevisibles que estan fora del control de CaixaBank”.
Per això, sol·liciten a l’EMT “amable però enèrgicament” que “cessen de manera immediata d’utilitzar el nom de l’entitat per a associar-la amb un frau que únicament afecta els processos, organització i mesures internes de seguretat de l’EMT”.
