VALÈNCIA. Dret a la veritat, a la justícia i a la reparació. Això és el que demanen les víctimes –o els familiars– de les guerres i les dictadures. També es diu sovint que una persona mor dues voltes: quan mor i quan se l’oblida. Ara, un llistat publicat al BOE permetrà, com a mínim, traure de l’oblit els republicans espanyols que van morir, principalment, als camps de concentració nazis de Mauthausen i Gusen. Són més de 4.000 noms que fins ara estaven anotats en una desena de llibres que es custodien a la seu del Registre Civil Central, al carrer Montera de Madrid, i que ara seran reconeguts públicament i de manera accessible.
El llistat, però, no és definitiu. Si bé l’ha elaborat un equip d’investigadors de la Universitat Complutense de Madrid liderat pel professor Gutmaro Gómez Bravo a partir d’aquests llibres, s’obri un termini d’un mes perquè les persones interessades puguen presentar al·legacions. A més, als 4.427 noms que apareixen en aquests llibres, se n’han afegit vora 700 després del treball del grup de recerca a partir de fons d’associacions, com ara Amical de Mauthausen.
En una entrevista a Radio 5, Gómez explica que la versió oficial del franquisme era que no hi havia espanyols als camps alemanys “perquè Espanya no havia entrat en la Segona Guerra Mundial” i que la realitat “ha estat oculta fins fa poc”. A això se suma que moltes d’aquestes víctimes eren considerades apàtrides, és a dir, havien perdut la nacionalitat. “Si no es registren, segueixen sense haver mort oficialment”, afegeix.
L’investigador defensa que fer aquest llistat és “un mandat de la llei de memòria” i que per això han pogut tindre accés al registre, gràcies al Ministeri de Justícia. Amb tot, explica que “queda molt a fer” i que la resta de països europeus “van molt per davant”. Per exemple, queden per reconéixer les víctimes de la resta de camps. “Hi ha quasi 500 morts d’aquests 4.427 que hem de veure si van morir tal com van ser alliberats, els mesos següents…”, argumenta. I afegeix que també tenen pendent “seguir l’itinerari de la gent que va quedar en vida així com la gent de la resta de camps”.
Al BOE figura el nom i cognom de les víctimes; la data i el lloc de naixement; la demarcació d’origen; la data de la mort, i en quin camp del complex de Mauthausen-Gusen estaven. D’aquesta manera, hi ha 108 presos morts provinents de la demarcació de Castelló; 166, de la de València, i 119, de la d’Alacant. En total, 393 valencians d’arreu del territori van perdre la vida en aquests camps entre els anys 1940 i 1945, quan aquest complex d’extermini va ser alliberat, víctimes de l’extenuació, les malalties i la desnutrició.
Gutmaro Gómez Bravo remarca en declaracions a Radio 5 que “són xifres però també històries personals”. “Tota aquesta gent té un llegat anterior i un llegat posterior, i els seus familiars no en saben res”, lamenta.
