VALÈNCIA. L’Executiva Nacional del Bloc va aprovar el 28 de novembre proposar al Consell Nacional la convocatòria del VIII Congrés Ordinari del partit per al juny; concretament, els dies 27 i 28 de juny. La proposta de la direcció inclou també el reglament precongressual, que són les normes que regiran tot el procediment fins a l’inici del Congrés, i les persones que han de redactar la ponència d’estatuts i la ponència política que es debatran en el conclave del partit valencianista. La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, serà qui coordinarà la ponència d’estatuts. El conseller d’Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, serà el coordinador de la ponència política.
El Consell Nacional del Bloc, que es reunirà el 14 de desembre, haurà d’aprovar el reglament precongressual, ratificar les propostes de membres de ponències i escollir les persones que han de formar part de la Comissió Organitzadora del Congrés. Si no hi ha canvis, aquest serà el cinqué punt de l’ordre del dia.
El sisé punt, però, també tindrà a veure amb el Congrés del Bloc, una cita que es pretén obrir a “les persones que militen en Compromís que no han volgut formar part de cap dels seus tres partits fundadors i que manifesten la seua voluntat d’implicació en la renovació i l’enfortiment de la principal eina política organitzada del nacionalisme valencià progressista i d’esquerres”.
Per això, es plantegen dos punts. El primer, atorgar la consideració de Congrés Nacional Obert al VIII Congrés Nacional de Bloc. El segon, que, a conseqüència d’aquesta apertura, puguen també participar com a membres de ple dret en el Congrés del Bloc, sempre que s’hi inscriguen dins del termini establit, totes aquelles persones que acrediten ser militants de Compromís i que no ho siguen d’altres partits fundadors de la coalició.
Així es pot llegir en la documentació enviada a les persones que formen part del Consell Nacional del Bloc –el màxim òrgan de decisió del partit entre congressos–, consultada per Diari La Veu. L’executiva del partit remarca, a més: “Aquesta voluntat d’obertura ja figura als nostres estatuts, i creiem que el VIII Congrés és l’hora de portar-la a terme per a fer més fort el Bloc i, per tant, més fort el conjunt de Compromís”.
De fet, aquesta voluntat d’obrir-se a militants que no pertanyen al Bloc supera el simbolisme i encaixa en la voluntat d’impulsar una refundació del partit valencianista l’any 2020. Reinventar-se o morir? Coincidint amb la data de celebració d’un congrés ordinari, pren forma la primera opció, que podria incloure canvis en el nom del partit i, també, en els seus ‘puntals’ ideològics i discursius.
Si bé ja fa temps –anys?– que s’està gestant aquest embrió, diversos conflictes al si de Compromís, on el Bloc n’és el partit majoritari, conviden a accelerar-ne el naixement. Per exemple, la situació dels adherits directament a la coalició, que a hores d’ara encara no poden participar com si foren membres d’un dels partits fundadors. També, el debilitament dels VerdsEquo, amb la recent baixa d’una cara ben reconeguda, Giuseppe Grezzi. I cal sumar-hi ara la pugna –més mediàtica que política– pel lideratge que s’ha obert entre Marzà i Mónica Oltra.
Va ser el mateix Marzà qui va defensar que “el partit [en referència a Compromís] és un instrument, s’anomene com s’anomene”, i es va mostrar partidari d'”ampliar el seu radi d’acció”. “Hi ha suficient ciutadania perquè més gent milite en Compromís”, i per això va advocar per llançar propostes, aconseguir acords de forma conjunta i “decisions de manera clara i ordenada per a enfortir-lo”.
Però mentre Compromís es decideix (o no) a treballar com un sol partit o seguir sent una UTE amb posicions no sempre conjuntes, la directiva del Bloc aposta per iniciar un procés d’obertura per a eixamplar les bases semblant al que les seues joventuts, el Bloc Jove, ja van fer davant l’avortament d’un Congrés Constituent de Joves amb Compromís al febrer del 2014. Aleshores, el Bloc Jove va canviar la seua denominació a Joves PV-Compromís i es va obrir a tota la militància jove de la coalició que decidira formar-ne part, i no només a la del partit valencianista.
