Com una mena de “Dragma”, partírem de Benimaclet cap a Reus. Era la matinada de l’1 d’octubre de 2017 i a l’eixida de València ja ens atura el primer control de les forces repressives de l’estat espanyol. Els companys i companyes ens preguntem: “que volen aquesta gent….” sembla que hi ha coses que no canvien. I per això fèiem aquest viatge a Ítaca. Era un viatge programat i organitzat dins d’un marc d’accions previstes per tal de donar suport a una part del nostre país que havia convocat un referèndum que podria ben bé simular aquella frase dels anys 70 del segle XX:”Llibertat, amnistia i sobirania”.
Siga com siga, el viatge va valdre la pena i mostrarem i rebérem les mostres de suport i solidaritat com si dels agermanats es tractés,com si rememorarem les tropes d’en Basset marxant per defensar una part de la nostra terra malmesa i vilipendiada.
Però aquest no és el cas del que vull ressenyar. Aquesta ha estat una del munt d’accions i activitats que encetaren un col·lectiu de persones al barri de Benimaclet ara fa tot just 31 anys. (juny de 2018).Accions i activitats que alguna persona deuria d’estudiar i recuperar ja que formen part de la nostra història, de la història d’unpoble (Benimaclet), però també de la ciutat cap i casal d’un país i d’un país que va més enllà de les fronteres provincials que ens marquen els colonitzadors. Activitats i accions que han forjat amb total seguretat el tarannà, l’esperit i la personalitat del Benimaclet que avui coneguem. Per tant, no se si seria millor o pitjor, però sense l’Assemblea de Veïns de Benimaclet, aquesta població de l’horta hi seria, sens cap mena de dubte, una altra cosa.
Però anem a pams:
Els Gegants de Benimaclet (El Tirant i El Maclet)
Dotar de simbologia un poble és, si més no, cada cop més difícil i menys encara si no s’hi disposa dels mitjans necessaris per fer-ho. I l’Assemblea de Veïns de Benimaclet, va saber dotar no d’un símbol, si no dos que representen el barri (perdó Califat) de Benimaclet. Estic referint-me clarament als gegants de Benimaclet: El Tirant i el Moro Maclet. Aquests gegants, que han recorregut part de la nostra geografia viuen al carrer Masquefa número 5 de Benimaclet. De fet, dona goig comprovar el reconeixement dels xiquets i xiquetes en passar per la seu de l’Assemblea i escoltar-los dir:“Aquesta és la casa dels gegants” “dels Gegants de Benimaclet”. Menció a banda mereixeria el “recent” naixement de la geganta “Cleta”, projecte del Col·lectiu “Benimaclet Viu” del que l’Assemblea hi forma part i que també hi viu a la mateixa seu junt als enigmàtics gegants de Benimaclet.
Carnestoltesde Benimaclet
No sé ben bé si hi ha alguna forma de valorar quina és la festivitat de Carnestoltes més important de la ciutat de València. El que si que n’és evident és que el Carnestoltes de Benimaclet n’és el més popular i el que ha mantingut una trajectòria reivindicativa des dels seus inicis essent un referent d’aquesta mena de festivitats. El Carnestoltes de Benimaclet i la seua proclamació d’independència en són tot un ritual de participació ciutadana compromesa i combativa. Una festa que apostava per la participació ila reivindicació quan a altres els feia por aquesta mena d’activitats. Disfresses, música de tabal i dolçaina, gaites,bandes de música, dimonis, correfocs, muixerangues, “moros i cristians”, danses, gegants, cants,… Una festivitat popular i ja tradicional on les institucions no tenen cabuda (ni falta que fa),malgrat el seu intent de controlar una festa que no controla el poder establert. No és això, doncs Carnestoltes?1
Dimonisde Benimaclet
Si hi ha avui correfocs al País Valencià, és culpa de l’Assemblea de Veïns de Benimaclet. Aquesta màxima, segurament discutida, no vol obviar el treball d’altres colles, si no posar en valor que l’Assemblea de Veïns de Benimaclet va jugar en l’evolució, el foment i l’expansió de les colles de Dimonis al País Valencià. Si bé es mira, abans dels anys 90 del segle XX, ni hi ha programació de correfocs a les festes dels nostres pobles i ciutats. Cap. És amb la creació de la Colla de Dimonis de Benimaclet (i els Orriols en els seus inicis) que el foment d’aquesta activitat es revifa i es fa popular. La Colla de Dimonis de Benimaclet va col·laborar activament en la creació de totes les colles de dimonis que començaven a nàixer a principis dels anys 90 del segle XX. I això, ens agrade o no, és un fet. Després, les coses ja van marxar a soles. I individualment, la Colla de Dimonis de Benimaclet, va realitzar centenars de correfocs, de vegades acompanyat del seu drac: Pitxaví.
EstrelaRoja de Benimaclet
La colla de dolçaines i tabals Estrela Roja de Benimaclet no seria possible sense l’existència de la Colla de Dimonis de Benimaclet i aquesta no seria possible sense l’Assemblea de Benimaclet. Per tant, Estrela Roja de Benimaclet, sempre ho he dit, es filla de l’Assemblea2. Només afegir que sense aquesta colla de tabals i dolçaines, la banda sonora de la reivindicació, la lluita i la festa del nostre país durant els darrers 30 anys no haguera estat la mateixa. Estrela Roja posa música de tabals i dolçaines als correfocs mentre altres sols empraven instruments de percussió. Estrela Roja recrea,incorpora i obri un espai nou per a la música de tabal i dolçaina.
Muixerangues
No hi ha dos fets semblants, però cal mirar la proposta que es fa al món de les muixerangues per adonar-se’n de que l’Assemblea de Veïns de Benimaclet, també hi està al darrere (com a l’expansió de les colles de dimonis i els correfocs). Tant a nivell organitzatiu, com de foment, com de recolzament, l’Assemblea de Veïns de Benimaclet va donar suport des dels inicis d’aquesta “nova” revifada cultural que suposaven les muixerangues al nostre país. L’Assemblea va apostar decididament per MRM (Moviment de Recuperació de les Muixerangues) com ve ho explica el company Salva Vila3 o el company David Castillo. Per tant, també hi són els “culpables”del foment d’aquesta activitat cultural.
Sant Joan… Flama del Canigó
Una fita important per a l’Assemblea ha estat sempre la festivitat del solstici d’estiu. La vetllada de sant Joan va nàixer amb la pròpia Assemblea. Junt amb el Carnestoltes, la diada nacional dels Països Catalans n’era si no més, igual d’important. Tant és així que els concerts a la plaça de Benimaclet n’eren un referent i per aquest motiu l’establiment, “la autoridad competente” i tota la burocràcia colonitzadora espanyola ha tractat d’aniquilar. A la seu de l’Assemblea ha vingut any rere any la Flama del Canigó. Des de l’Assemblea es passava (i es continua passant) la Flama de la Llengua. És punt de trobada per a persones i col·lectius que l’agafen i la passen a comarques de l’interior. L’Assemblea és el punt on en el seu viatge migratori la flama de la llengua vadirecció al sud del país. Tanta implicació va tindre l’Assemblea de Veïns de Benimaclet en l’organització dels Focs de sant Joan,que l’any 2000 va ser l’entitat encarregada d’organitzar el Congrés de la Flama del Canigó, celebrant-se a la ciutat de València, concretament a les instal·lacions de la Universitat de València. Concerts, xerrades, presentacions, taller de fanalets,música, cercaviles, muixerangues, passejada fins la platja,…formen part d’un conjunt d’activitats al voltant de la flama de la llengua que es celebra cada 23 de juny.
Altres activitats
Per no fer massa estens aquesta relació d’activitats festívoles i reivindicatives, citaré de manera telegràfica altres activitats on l’Assemblea de Veïns de Benimaclet ha participat activament i de manera decidida, es dir, que sense la seua implicació, difícilment podríem entendre avui la seua situació actual:
Els Correllengua, les manifestacions del 25 d’abril i del 9 d’octubre,les manifestacions del dia de la dona i de l’orgull, la Festa Estelles a Benimaclet, actes d’homenatge al mestre Carles Salvador(Diverses activitats en memòria i record del mestre de Benimaclet),la participació a les Festes alternatives de Benimaclet o a la Cavalcada de l’infantesa, els Aplecs del Darrer diumenge d’octubre al Puig. L’aposta per la Música tradicional en general, cursos de llengua, de dansa i ball, de teatre,… i com no de tabal i dolçaina. Col·laborant en el “Benimaclet t’estime”. Però l’Assemblea també ha col·laborat activament en diferents trobades d’entitats, culturals, socials, sindicals,polítiques,… Participant en nombroses manifestacions en defensa de la llengua, la cultura i la societat valenciana. I formant partactiva del Cicle Cultural al Voltant de la Dolçaina.
A la seu de l’Assemblea s’han realitzat, a banda de les ja esmentades, tota mena d’activitats com ara: exposicions,presentacions de llibres, conferències, saraos, concerts, Cicles,Jornades, teatre, homenatges, passi de vídeos, cine fòrums… col·laborant amb el col·lectiu Corbella (“Coordinadora Oberta i Republicana de Benimaclet per l’Estratègia i la Lluita Antifeixista” Col·lectiu per la memòria històrica i per la retirada dels símbols feixistes de Benimaclet). I també ha fet publicacions coma ara: L’Assemblea, Pitxaví o Sant Joan, per citar-ne alguns exemples.
Però l’Assemblea no treballa sola. La Col·laboració amb altres entitats culturals com ara, ACPV, Muixeranga de València, Tradicions i Costums, Benimaclet Viu, Endavant, COS, PSAN,… ha estat una de les seues marques. Demostrant, que plegats, coordinats i sumant esforços es poden traure més profit als temes que ens afecte i ens preocupen. Els resultats parlen per si sols.
En aquest context, no és gens estrany que l’Assemblea a seques (com popularment és coneguda) haja obtingut alguns reconeixements directa o indirectament, com ara el concedit per la Societat Coral “El Micalet” l’any 2014 nomenar-la “Miquelet d’Honor”. O la concessió del Premi de la Fundació Lluís Carulla atorgat a la companya Carme Berenguer l’any 2012 o el“Premi al Manteniment de les Tradicions” atorgat per el Casal Jaume I de Carlet l’any 2015.
Ja fa temps que vaig descobrir que els col·lectius els fan les persones. És com allò de que per ser lliures hem de partir de la llibertat individual. Per tant, rau al propi individu l’acció de llibertat i l’acció de pertànyer i fer organització. Per tant, no podríem deixar de reconèixer l’activitat i l’aposta personal de les companyes i dels companys que han fet possible aquest projecte. En aquests casos sempre es cau en l’oblit d’alguna persona de les que han participat en aquesta mena de projectes. Al cas que ens ocupa, durant aquests primers 30 Anys d’existència del’Assemblea de Veïns de Benimaclet (l’Assemblea, com és popularment coneguda), però no me puc estar callat a l’hora de fer un reconeixement explícit a la Peli (Carme Belerguer), al Darius, al Saoret, a l’Àngels i al Tati (el Vicent)….. que amb el seu tarannà alegre i combatiu han fet un possible el que semblava impossible en una València de finals del segle XX i principis del XXI.
Comhe dit adés, l’Assemblea de Veïns de Benimaclet resta pendent d’un treball exhaustiu que reculla la seua evolució, les seues activitats,… en definitiva la seua lluita (alegre i combativa) per un món on poder viure d’una manera més digna, lliure i solidaria.
“Com una mena de “Dragma”, partirem de Benimaclet”… Benimaclet: on l’assemblearisme no és un punt de partida, si nod’arribada.
1 Sergi Gómez i Soler
2 ‘Estrela roja de Benimaclet. 25 anys’. Editorial DENES, 2016.
3 ‘Estrela roja de Benimaclet. 25 anys’. Editorial DENES, 2016.
