VALÈNCIA. L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja) denuncia que grans signatures de la indústria arrossera i de la gran distribució que operen a Espanya han paralitzat les compres d’arròs valencià i d’altres regions productores durant aquestes setmanes posteriors a la sega, després d’haver incrementat a uns nivells sense precedents les importacions sense aranzels d’arròs japònica (redó) procedents de Myanmar. Amb aquesta nova estratègia comercial, molts supermercats valencians estan oferint, a través de marques blanques, arròs produït íntegrament a Myanmar, tot substituint el producte local i generant un clima d’inquietud en el sector arrosser a fi de pressionar més endavant els preus a la baixa.
En concret, representants de la Comissió Europea van informar, durant el Grup de Diàleg Civil celebrat a Brussel·les, al responsable de la sectorial de l’Arròs d’AVA-Asaja i vicepresident del grup de treball de l’Arròs del COPA-COGECA, Miguel Minguet, que el 37% de l’arròs japònica de Myanmar ja entra per Espanya, un percentatge a l’alça que el converteix en el principal importador de la Unió Europea (UE). “Abans d’activar-se al gener la clàusula de salvaguarda a l’arròs de tipus índica –afirma Minguet– eren els països del nord d’Europa els que ens feien la competència deslleial de manera indirecta, en introduir aquest tipus d’arròs al mercat comunitari i complementar-lo amb el nostre. Però ara són les empreses espanyoles les que ens empitjoren la competència deslleial directament en substituir-nos i intentar esborrar-nos del mapa”.
AVA-Asaja se suma a la iniciativa que els arrossers italians lideren per a exigir la completa i urgent supressió del tractat comercial de la UE amb Myanmar –el qual facilita l’entrada d’arròs japònica, la classe que es cultiva al País Valencià, amb avantatges aranzelaris– tot al·legant que aquest país asiàtic viola els drets humans i comet atrocitats contra la població rohingya. “Ni més concessions ni més clàusules cap a Myanmar, Brussel·les ha de fer un pas més enllà perquè no pot anteposar absolutament gens d’interés al seu ferm i fundacional compromís amb la defensa dels drets humans”, indica Minguet.
Des de l’aplicació de la clàusula de salvaguarda, Myanmar ha reduït un 18% els enviaments d’arròs índica –82.800 tones en la campanya 2018/2019– però ha augmentat en un 213% les exportacions d’arròs japònica (85.700 tones) a causa de l’aposta dels operadors comercials espanyols.
Etiquetatge obligatori
AVA-Asaja agrega la necessitat que el Ministeri d’Agricultura –i en un àmbit més ampli la Comissió Europea– aprove un etiquetatge obligatori que distingisca la procedència de l’origen, així com el mètode de producció emprat, en tot arròs que es comercialitza en els punts de venda comunitaris, tal com ja s’ha legislat en el sector lacti. Minguet puntualitza que “els consumidors no poden identificar en molts casos si l’arròs que estan comprant ha sigut produït als parcs naturals de l’Albufera o la Marjal de Pego-Oliva. En substituir aquest producte per un altre forà com és el cas de Myanmar, la distribució afavoreix l’accés a un arròs el procés de producció del qual no ha complit els mateixos estàndards de qualitat, seguretat alimentària i sostenibilitat ambiental que l’arròs europeu. Per tant, és una estratègia que comercialment els pot fer guanyar més diners, però resulta evidentment perjudicial tant per als productors com per als consumidors de la UE”.
