BRUSSEL·LES (EP). El Comité de les Regions ha tingut coneixement de la declaració impulsada pel govern de Castella-la Manxa, presidit per Emiliano García-Page, per a començar a fer passos des de la Unió Europea de cara a protegir-se contra la política aranzelària anunciada per l’administració de Donald Trump contra els productes europeus, la qual cosa suposa un primer pas que en el mitjà termini pot cristal·litzar en ajudes econòmiques compensatòries per a les empreses de les regions de tota Europa.
Aquesta declaració, que a instàncies del govern de Castella-la Manxa ha recaptat el suport de totes les autonomies que formen part de la delegació espanyola del Comité de les Regions en la seua última sessió plenària, ha sigut defensada pel territori que ostenta la presidència de torn, en aquest cas el País Valencià, concretament pel delegat del Consell per a la Unió Europea, Joan Calabuig.
Aquesta declaració, recollida per Europa Press, considera que els acords bilaterals “són fonamentals per al sector agroalimentari de les regions, tenint en compte el potencial exportador d’Espanya que s’incrementa any rere any”.
El text assegura que el govern dels Estats Units escometrà noves mesures proteccionistes contra els productes provinents d’Alemanya, França, el Regne Unit i Espanya, “decisió legitimada per l’Organització Mundial del Comerç després de considerar il·legals les ajudes de la Unió Europea a Airbus”, i afig que el mercat nord-americà s’ha convertit “en termes totals en un dels principals països al qual es dirigeixen les exportacions de productes agroalimentaris espanyols”.
Alguns dels productes que s’exporten i que poden ser més perjudicats són el formatge, el vi, les taronges i l’oli d’oliva. La imposició d’aranzels, segons la declaració, pot tindre un impacte molt negatiu quan “s’emmarca en l’activitat individual de moltes petites i mitjanes empreses de la regió que veuen perjudicada la seua activitat en aquest mercat, en termes econòmics i de llocs de treball”.
Per això, “resulta totalment injust que hagen de ser les empreses i cooperatives d’Espanya i les de la resta d’Europa les que finalment hagen d’assumir una penalització que prové d’un assumpte totalment alié a elles”.
Amb tot, les peticions de les autonomies impliquen posar en marxa un canal de diàleg entre l’administració dels Estats Units i la Unió Europea que produïsca un “acord fructífer que pal·lie la situació actual” i que, en tant aquesta situació es mantinga, per part de la UE s’establisquen mesures compensatòries temporals que pal·lien les conseqüències que es deriven per als països i sectors afectats.
Amb la porta oberta a sumar països
La directora general d’Assumptes Europeus del govern de Castella-la Manxa, Virginia Marco, ha explicat als mitjans que aquest primer pas serveix també per a obrir la porta a sumar més països afectats a aquesta declaració.
Ara s’intentarà que països com Alemanya, França o Itàlia, que es troben entre els més afectats, s’alien amb aquesta proposta originada a Castella-la Manxa perquè la seua postura siga unànime dins del Comité de les Regions.
Els següents passos estan orientats a elevar aquesta declaració a la pròxima sessió plenària del Comité de les Regions del mes de desembre perquè cristal·litze en una resolució ferma i urgent “i amb el suficient pes polític i jurídic” per a blindar en les institucions europees un posicionament “fort” de cara a renegociar les “amenaces” de l’administració Trump.
Si els espanyols del Comité de les Regions aconsegueixen els suficients suports i aconsegueixen que aquest òrgan consultiu aprove en ple una resolució amb el contingut d’aquest text, es podria elevar a la Comissió Europea perquè prenga mesures concretes.
D’aquesta manera, Europa podria articular ajudes econòmiques perquè les empreses afectades vegen pal·liades les conseqüències dels nous aranzels del país nord-americà.
