VALÈNCIA. El món del treball està canviant. Les plataformes i les noves tecnologies han transformat els llocs de treball i les relacions laborals fins a fer-les dependre, en moltes ocasions, d’un telèfon mòbil amb connexió a Internet. Sense un lloc de treball físic, la xarxa es converteix en l’oficina, o en la fàbrica, i les males condicions, els abusos laborals i la precarietat queden amagats darrere de la tecnologia.
Aquesta nova situació dificulta el treball dels sindicats tradicionals, que estan buscant la manera de no quedar-se arrere i de continuar sent útils en la defensa de la classe treballadora. Aquest és un dels reptes de CCOO PV per als pròxims anys, i el seu secretari general, Arturo León, està segur que, tot i els canvis, el sindicalisme tradicional té encara molt de futur al davant. Amb ell repassem la situació actual del mercat laboral al País Valencià i analitzem els possibles passos a donar per a millorar-la.
Fa una setmana es van fer públiques les dades de l’EPA i les xifres no són molt positives. Per què no es consolida la recuperació de l’ocupació?
No acaba de consolidar-se i, a més, l’ocupació que es crea és bastant precària. Però es crea ocupació i s’ha incorporat també més gent al mercat laboral. No obstant això, ens preocupa molt que alguns aturats de llarga durada de més de 50 anys arriba un moment que es rendeixen i deixen de buscar treball, perquè veuen que no en trobaran. I, en aquesta última EPA, veiem que en el tram d’entre 16 i 44 anys ja comença a haver-hi indicis de gent que deixa de buscar feina. Això significa que perden l’esperança de trobar-ne. Ens preocupa també l’alta rotació en el treball indefinit, que això no era tan característic fins fa poc, i ara ja ho és. Ara, de quasi 140.000 contractes indefinits que es van signar al País Valencià en l’últim any, se’n van consolidar menys de 40.000. És a dir, que les ocupacions indefinides, que en teoria són ocupacions de caràcter estable, no ho són tant. Això és indicatiu de la flexibilitat del mercat de treball. Moltes vegades les organitzacions empresarials diuen que el mercat és rígid. Si hi ha 140.000 treballadors indefinits i finalment se’n queden 40.000, n’hi ha 100.000 que van al carrer. Serà que no és tan complicat desfer-se d’ells. Ací, a Espanya, l’acomiadament no gratuït, però cada vegada costa menys. Ens preocupa això i també que en determinats secors l’ocupació no acaba de carburar. Tenim un percentatge d’ocupació industrial francament millorable.
Com afecta la falta de govern a la creació d’ocupació?
Afecta, perquè de moment funcionem amb uns pressuposts de l’any 2018. Els que va aprovar Mariano Rajoy. Aleshores, cal adoptar reformes que permeten major dinamisme de l’economia. Per exemple, la reforma fiscal per a nosaltres és fonamental. Les polítiques públiques també són fonamentals. Hem signat un acord d’estabilitat en l’ocupació en les administracions públiques de més de 300.000 llocs de treball. 300.000 persones amb ocupació fixa són 300.000 persones que probablement tindran un projecte de vida molt més estable, que podran comprar una casa, que podran comprar una rentadora, una cuina, i totes aquestes coses tiren de l’economia. Si, a més, fas una reforma fiscal on l’Estat tinga més capacitat de recaptar, pots establir estímuls a la innovació, pots fer obra pública, pots dinamitzar l’economia. Tot això ara mateix no es pot fer. Estem amb els pressuposts de Mariano Rajoy, que eren uns pressuposts restrictius, basats en les retallades i en l’austeritat.
Els darrers anys han aparegut col·lectius que s’han organitzat al marge dels sindicats. Pensa que ho fan perquè els sindicats no han estat a l’altura?
El primer que cal pensar és que quan la gent ix d’eixa manera és perquè té un grau de desesperació important. En el cas més conegut, que és el de les aparadores del calçat o les cambreres de pis, elles pateixen per una banda l’economia submergida i d’altra la subcontractació. Són dos fenomens d’explotació als quals no se’ls ha donat resposta. Però, al final, les organitzacions sindicals, que també tenim afiliats especialment en el sector de les cambreres de pis, les anomenades ‘kellys’, estem fent el nostre treball. On el fem? En el camp d’allò que està regulat. Quan alguna cosa no està regulada, el nostre paper és de denúncia. Això ho hem fet sempre. Jo tinc la sort i la desgràcia d’haver conegut Elda –perquè he treballat allí a l’hospital durant molts anys– i sé també que hi ha hagut èpoques on eixes situacions han mogut molts diners. Tal vegada es van perdre oportunitats de regulació perquè la gent estava acostumada a tindre uns ingressos i una forma de vida i no van veure les conseqüències d’una crisi que ha portat a reduir cada vegada més els salaris i les condicions de treball. És ara, en la desesperació, quan la gent s’ha mobilitzat.
Què s’ha fet des de CCOO per a combatre la situació d’aquests col·lectius?
Jo sé que el sindicat s’ha mogut i sempre ha denunciat eixes situacions. Hi ha innumerables denúncies de treballadors que estaven treballant sense estar donats d’alta; moltíssimes actuacions de la Inspecció de Treball; hi ha estudis sobre les conseqüències en matèria de prevenció de riscs laborals que estan relacionades amb actuacions de CCOO. Una altra cosa és que hi haja gent que haja vist en aquesta situació una oportunitat per a intentar deslegitimar els sindicats. Jo faig una crida a eixes persones perquè vinguen a les organitzacions sindicals, a la que vulguen, però s’han d’organitzar. Jo crec que és important que eixes persones que representen una part d’eixos col·lectius reflexionen i s’integren dins d’una organització sindical. Podem cometre errors,però és en l’àmbit sindical on es transformen les condicions de vida dels treballadors.
Els sindicats tradicionals estan preparats per a afrontar els nous reptes del món del treball derivats de les noves tecnologies?
Estem treballant-ho. De fet, estem afrontant-ho. És evident que la transformació del mercat de treball ha canviat l’estructura de l’empresa tradicional. Tu començaves a treballar i ja quasi et jubilaves en la mateixa empresa. Et menejaves amb una sèrie de certeses que ara en determinats àmbits no existeixen. S’han generat relacions de caràcter mercantil que, des del nostre punt de vista, en la immensa majoria, són frau de llei. Però el sindicat no ha deixat d’actuar. Per exemple, fa poc vau entrevistar un líder sindical que deia que ells són els que representen els riders. Hi ha una sentència a Madrid ara que afecta 500 riders i això són actuacions nostres. Les actuacions davant la Inspecció de Treball de València, en el cas de Deliveroo i Glovo, són de CCOO. Nosaltres no volem ser ni els millors del món, ni màsters de l’univers, però no se’ns pot negar el que fem. I no és poc. Hem transformat milers de llocs de treball en les falses cooperatives de carn. En definitiva, crec que el sindicat està donant resposta, però és veritat que és més complicat que abans. No és el mateix arribar a una fàbrica, amb un centre de treball, el seu comité d’empresa i els seus delegats sindicals, que a una empresa que no té un lloc físic, que has d’anar buscant la gent a poc a poc. Estem intentant amb les ferramentes informàtiques i digitals poder contactar amb eixes persones per a intentar organitzar-les, que és el nostre treball.
Aleshores està convençut que CCOO té encara molt de futur per davant.
Sense cap dubte. La prova són els resultats electorals i si vols parlem d’afiliació, que també creixem. Es pensa que els sindicats perden constantment afiliació. És veritat que vam tindre una mala època, però és que tancaren desenes de milers d’empreses. Ara el sindicat ja torna a créixer. En els últims anys tenim prop de 4.000 afiliats nous. I seguim creixent tots els mesos. 103.000 afiliats tenim. A veure quants sumen entre tots els partits polítics, que segur que no arriben a eixa xifra.
