Noble senyora, valenciana, a na Carrossa de Vilaragut li tocà bregar en un món misogin, d’homes —i també de dones— que no suportaven el protagonisme d’una dona en el govern i la vida pública. Na Carrossa, la «noble dona» de la cort del rei Joan I, arribà a tindre una gran ascendència sobre el monarca, la qual cosa significava poder, però també l’origen de rabioses enemistats. Els seus adversaris necessitaren d’unes Corts generals, les de Montsó de 1388-1389, per a desbancar-la. Apartada, finalment, de la família reial, s’ocupà de la gestió del seu patrimoni, les baronies de Corbera, Albaida i Carrícola, fins a la seua mort en 1423. Vet ací la seua història.
Perversió del llenguatge, un «favorit» reial és un personatge, de sexe masculí, amb gran ascendència sobre el rei, en qui el monarca delega les seues funcions; en castellà en diuen valido. En canvi, si al mot li afegim la marca del femení –a, en què queda? Una «favorita» té ascendència sobre el rei, certament, però perquè es gita amb ell; tot fent referència, el mot, a l’amistançada oficial del monarca. La història està plena d’exemples, inclosa la del país situat a llevant d’Espanya, el nostre, que frisa per recobrar la llibertat perduda.
