Sempre he segut amant de les finestres. Bueno, finestres, ventanals, claraboies o forats a la paret; tot val si deixa passar la llum. Perquè siguem realistes, una cova fosca té molta menos màgia que un espai ben ple de Sol (les peretes no conten, que li lleven la gràcia a la finestra). De fet, acostume a dormir amb la persiana alçada, amb bé de llumeta entrant. Odie la sensació de despertar-me i no veure res de res. Ara hi haurà qui es tire les mans al cap i pense que és impossible dormir sense la més absoluta foscor. Bueno, bueno, haya paz, jo dorm molt agust i “per a gustos, colors” ja ho diu ma uela. De fet, en moltes parts del món no gasten persianes, ho exposen tot alegrement a la vista dels “transeuntes”, que si són de mirada indiscreta (tipo jo) estudien amb detall tot el que a la vista els arriba. El que vull dir amb tot açò, un poc enrevessat si m’apures, és que al final som això. Milions de persones amb milions d’idees diferents. Amb milions de sentiments, passions i manietes. Tots a parts iguals. I que no, no hi ha costum millor que altra i que no, no hem de ser tots iguals. Perquè ahí està la gràcia, en el dit de ma uela. “Per a gustos, colors”. Perquè sembla que en esta amalgama de xarxes socials i opinions constants tothom està disponible per crititar, derruir i desmuntar els teus esquemes. Tothom té alguna cosa a dir, sobre finestres, bragues o el que has de dinar. Si menges sucre, si no ho fas; si beus suc de taronja, si no ho fas; si compres a Zara, a Benetton o en la tenda del costat. Si no lliges bestsellers, si sols lliges novetats. La qüestió és haver de jutjar. I xica, què vols que et diga, pot ser era millor quan no ens deixàvem marejar. Jo de moment seguiré dormint amb la persiana alçada fins algú vinga i em diga que això és fatal. Per a què? Doncs ja saben, pel gust d’opinar.
