S’heu adonat que la màgia és eterna? I no, no parle dels mags que fan trucs amb les cartes i els mocadorets. Parle d’un altre tipus de màgia. Parle de la màgia que tenen les persones, de la màgia que guarden els records i sobre tot, de la màgia eterna dels llocs. Quan un sent i s’emociona acostuma a fer-ho en espais concrets. Raconets que seran sempre a la memòria. El cantó d’aquell primer bes, l’institut on vas estudiar, el carrer de la Universitat, el karaoke, la Plaça del poble o qui sap, la saleta d’estar. Espais que sempre tenen un poquet de pols de fades. A mi em passa amb el Safari del meu poble, ara abandonat i convertit en selva. Crec que sempre tindrà la màgia dels dies de Pasqua i de la infantesa passada per rises. I m’encanta veure’l de lluny i transportar-me a poquets a aquells moments. Supose que en això consisteix l’encanteri. En que són ambients màgics pesar de tot, màgics a pesar de res. Són a pesar del temps. Eterns.
