Això va dir Ricardo Costa,
quan els anava tan bé
i nedaven en l’abundància.
Ara, amb cara descomposta
i en la picota ell i el PP,
se’ls ha acabat l’arrogància.
Però, i com fet a posta,
la Bonig encara manté
valors de bel·ligerància
i a tota la militància,
com la campanya ja s’acosta,
ha ordenat fer un puré
de tot això del Botànic.
L’esforç ha de ser titànic
ha dit a la seua tropa
pujada dalt de la gropa
d’un cavallet de cartró:
si volem tornar a manar
hem de seguir el guió
i no hem de deixar passar
ni la menor ocasió:
millor és mentir que callar,
peguem-los un bon sacsó
i, com a regal,
al millor gànster
li regalarem un màster,
però al final.
A veure, doncs qui pot més,
que qui calla és que atorga:
si Bonig, bombó de porga,
o l’esquerra de progrés.
