En Bosch
Ara on peguem? No vull tornar a la feina a hora horada tot i que ens queden uns dies de vacances, no gaires.
L’amic blaver
Què podem fer? Mentre ho pensem, podríem enraonar del que vulgueu tret del procés català.
Pep Amagat
Però què dius ara! La causa catalana no és un concepte fred com tu sovint o a tothora ho interpretes. És la causa d’una part molt gran de tot un poble. Poca broma, eh! Tu creus que és normal i democràtic tancar en la presó un govern elegit democràticament.
L’amic blaver
Es van saltar la llei.
Pep Amagat
La voluntat del poble és la llei més forta i universal. Tot de manera pacífica. Al revés que els de Ciutadans que atien la llenya per fer de Catalunya un nou Ulster. Estimat amic Blaver, obriràs els ulls de hui endavant?
En Bosch
Es rasca
Canviem de tema. I què us sembla la cadena de televisió À Punt?
Pep Amagat
Alça les palmes de les mans cap dalt.
A mi m’agrada perquè és amb una sola llengua. Tanmateix, em fa nosa la pronunciació apitxada. Cada moment la /che/ l’acabe avorrint. ‘/El chuaor chinés achucha el chuaor contrari en mich del terreny de choc/’, sentir això em destorba perquè eixa cacofonia és horrible.
Haurien de polir el fet que hi haja tanta pronunciació apitxada.
L’amic blaver
Tot ho veus malament. Sí, ja sóc conscient que has dit que t’agrada però a tot trobes tecles.
En Bosch
Alça i abaixa els braços amb calma. L’amic Blaver i Pep l’escolten amb els punys de les mans esquerres per a recolzar-los les barbetes i amb el cap lleugerament a l’esquerra.
En canvi, la gent del poble no troba tecles a res. L’altre dia vaig assistir a una reunió d’homes majors asseguts a la fresca i vaig quedar parat de la passió que hi posen a defensar els seus punts de vista. N’hi havia un que li diuen el tio Mosca que deia en eixa reunió:
—Cagon la puta, us ho he dit mil voltes. Els matrimonis tenen pocs fills, però en acabant els cobreixen de capricis a vessar.
Parla aixecant el to de veu.
—Xe, que vols dir? —va preguntar un altre.
—Doncs, molt fàcil —va contestar el tio Mosca dret i amb les mans darrere l’esquena— que abans els matrimonis tenien molts xiquets, que no tenien quasi de res i se n’anaven a córrer l’andola espavilant-se sols i els criaven sense tants miraments. En canvi, ara, els matrimonis en tenen un o dos de fills als quals no els falta de res.
A mi, els pares em va educar amb unes poques normes com ara aprendre a fer salutacions (bon dia, bona nit, bona vesprada —per cert, els d’ara són com els gossos que els miren i no et diuen res—) i també aprendre a respectar els pares i avis i tractar la gent de vostè i a prendre a creure i prou —hui en dia són més descreguts que l’hòstia i més desvergonyits que una mona—. Jo de coneixements escolars no en tinc, ja que no hi vaig anar a l’escola. D’adolescent, vaig aprendre a llegir una miqueta i les quatre regles bàsiques, i au! Anava a escola de nit amb un mestre que era més terròs que jo i després d’estar derringlat de la feina pels bancals. Vaig veure que aprenia de pressa… Si haguera estudiat, m’hauria tret els estudis en no res.
—Això no se sap si no es prova. És possible que ho hagueres tret però no se sap segur. De totes maneres, encara ets a temps d’estudiar —li va apuntar un altre del grup.
—Estudiar ara? Ca, home!
—Com dius que ets sabut.
—Atén, sóc sabut per al poc que vaig estudiar, comprens? —va dir alhora que es va sentir algú del grup que va dir ‘Nyas, coca!’
Els altres del grup estan asseguts amb el cos una miqueta inclinat cap avant i mirant-lo a la cara. El tio Mosca se sent el rei de l’hemisferi.
—Fins i tot pots anar a la universitat per a majors de 60 anys. Ara els majors poden entrar a la universitat i l’Estat els ajuda —li va comentar un altre.
—Compte, sols he dit que, per al que he estudiat, sóc sabut. Em té igual el que penseu. Jo crec que l’Estat no en traurà cap rendiment de la inversió ajudant als majors de 60 anys. I això és tirar els diners.
—Te n’hauries d’anar a la capital.
—Redéu, a la capital, ni boig! Abans, quan anàvem del poble a València, ens menystenien dient-nos ‘Esos pueblerinos ya estan aquí!’. Comprenc que el castellà és una llengua superior al valencià. El valencià no és cap idioma mentre que el castellà sí que ho és, i de prestigi mundial. Però és que els de Madrid contestaven, quan anaven els de València a Madrid, dient: ‘ja estan ací els de províncies’.
—Xe, com que el català-valencià no és un idioma! És parlat per menys població però és igual al castellà.
—Recollons, no veieu que el castellà és una de les llengües més parlades i importants del món. Com el pots comparar amb el català-valencià!
—En anar a casa li preguntaré al xicon.
—No sigues tòfol, pregunta-ho a qui vulgues. Mireu —tornava a insistir— hui en dia, ‘cagon’ l’hòstia, la gent té diners de sobra; però que no ho veieu, collons, ja us he dit que els matrimonis només tenen un o dos fills i, si això és així, no és perquè no tinguen diners, simplement és perquè no volen obligacions. Ah, i els xiquets, de seguida, amb mòbils a les mans d’ençà que es fan uns xavals. I de festa en festa i beuen el que volen. I de cotxes? —s’acalorava— Mireu, mireu, vosaltres mateixos, veureu si n’hi ha de vehicles, recollons. L’altre dia un es queixava que no podia aparcar al pàrquing de l’hospital de Gandia i que s’havia d’esperar que un eixira per posar el seu. Però, xe, si això ací també passa ja. No cal anar tan lluny per a veure que no hi ha on aparcar i això no és més que senyal de diners de sobra. Un del poble em va dir que la majoria de cotxes són models de gamma baixa. Jo li vaig dir que menys he tingut jo que no he tingut mai cotxe. Ara sí que m’has boixat.
—En els seus temps de jove no tenien res? —li pregunta un més jove.
—Només la bicicleta de casa. Passa que és molt presumida la gent d’ara. S’ha de lluir cotxe també, ja que hi ha cases que en tenen dos, un pel bancal i un de viatjar.
—La gent, si en té dos, els deu de necessitar —li matissa algú del grup.
De sobte el tio Mosca es queixa dels ossos.
—Estic ple d’alifacs.
S’asseu i calla una bona estona. Diu que ja ha xerrat massa.
Pep Amagat
Vaja qui un, el tio Mosca!
L’amic blaver
Bosch, deu haver estat interessant sentir la gent major debatre les seues coses.
