Sabeu quines són les illes valencianes? Cada illa o illot presenta una història i una llegenda que l’arrela a la nostra identitat. Si sou afortunats, podreu visitar-les i admirar-les de prop. Si no, ens conformarem en conèixer-les de lluny.
Les Columbretes
Les Columbretes o els Columbrets són un arxipèlag d’origen volcànic. Fet i fet, si observem el conjunt de l’illa Grossa, el Manco Lliure, la Senyoreta i el Mascarat és fàcil adonar-nos que tenen forma de cràter. La Ferrera, la Forada i el Carallot completen l’arxipèlag. A la reserva natural de les Columbretes podem practicar l’observació d’aus i del fons marí. Les visites estan controlades i cal reservar plaça amb antelació, des dels ports pròxims, Castelló, Alcossebre o Orpesa. També podem llogar embarcacions que ens passejaran pels voltants, sense desembarcar. L’experiència paga la pena.
Les Columbretes ens conten una història antiga, que es remunta a l’època grega i romana. Els grecs les coneixen per les illes Ophiusa i els romans les batejaren com Colubraries, per la gran quantitat de serps que les feien inhabitables, juntament amb els rigors de les tempestes. Durant els segles d’or de la pirateria, del XVI al XVIII, foren l’amagatall perfecte de les naus corsàries del nord d’Àfrica i de l’imperi otomà, que hi sojornaven fins que decidien atacar les poblacions del litoral. I posteriorment, un indret sovintejat pels contrabandistes, que donaren nom a ‘la cova del tabac’, dinamitada per la guàrdia civil. El far es va construir en el segle XIX i l’illa Grossa va estar habitada per la família dels faroners, fins convertir-se en camp de tir. Cap als anys huitanta, es va recuperar i va entrar en la xarxa de parcs naturals.
Entre les llegendes que es conten sobre les illes, hi ha la història d’un tresor amagat per una nau corsària barbaresca, en alguna cova desconeguda, que mai ningú no ha sabut trobar. A més de les històries de corsaris i, modernament, de contrabandistes, es parla d’una dona serp. Vos recomane el conte d’Anna Moner, L’obsessió de Balthazar Hurley. I també el capítol que li dedica Samaruc Digital, ‘L’arxipèlag de les aus‘.
llla de Tabarca
Tabarca és l’única illa habitada al País Valencià. Té eixides directes des de Santa Pola, la població més pròxima; Guardamar; Benidorm, i Alacant. Reserva marina, tant per la qualitat de les aigües, com per les praderies de posidònia i, sobretot, per la riquesa d’espècies. L’illa té una història singular. Tradicionalment deshabitada, ningú no s’hi atrevia a viure amb l’amenaça constant dels pirates de Barberia. Se l’anomenava l’illa de Sant Pau o l’illa Plana. Però durant el regnat de Carles III, l’illa genovesa de Tabarka, davant de les costes d’Àfrica, va caure en mans del rei de Tunis i d’Algèria. Carles III va alliberar les seixanta-nou famílies sotmeses als algerians i les traslladà a Alacant, on provisionalment, les instal·laren al col·legi dels jesuïtes, buit d’ençà l’expulsió. La corona tenia interés de repoblar l’illa, refugi de corsaris i contrabandistes, per la qual cosa s’organitzà un pla d’urbanització i fortificació (muralles, baluards, canons, edificis…) que conclogué amb el trasllat de les famílies genoveses a Nova Tabarca. Els genovesos substituïren el seu parlar lígur pel valencià però conservaren els cognoms originals. Si aneu a Tabarca, a més de tastar el menjar de major anomenada, el caldero, podeu passejar fins la cova del Llop Marí. L’últim punt de la nostra costa on es documenta la presència de llops marins. Fet i fet, tenim topònims similars al Campello o a Cambrils, per posar un parell d’exemples, prova que la presència d’aquests mamífers en temps no massa llunyans. Si passegeu a poqueta nit i pareu l’orella, potser encara vos arribe el so dels rems de les bruixes voladores de l’illa, una de les rondalles arreplegada per Ximo Catura en Rondalles de l’Alacantí.
Illa de Benidorm
A l’illeta de Benidorm podem bussejar o practicar snorkel. L’illa es va salvar de ser urbanitzada durant els anys del boom turístic de la ciutat gràcies a una jugada mestra de l’alcalde Pere Zaragoza. En plena expansió turística de Benidorm, el govern de l’Estat va provar d’aplicar una llei segons la qual, totes les illes deshabitades passaven a ser propietat de l’Estat. Zaragoza s’adonà del perill que l’illa escapara al control municipal i el terreny fora venut per a edificar. De manera que envià un treballador de l’ajuntament a viure a l’illeta, en qualitat de vigilant. Amb aquesta maniobra va demostrar que l’illa estava habitada i, per tant, va continuar verge, a mans de l’Ajuntament de Benidorm. La forma de l’illeta diuen que coincideix amb el tall del Puig Campana, ‘la Coltellada’. La llegenda explica que, quan el cavaller Rotlà, un dels pars de França, arribà al Puig Campana amb la seua estimada, va patir una maledicció. La jove va ser condemnada a morir en rebre els últims rajos de sol. Rotlà, impotent, en veure que el sol es ponia rere la muntanya, va fer un colp d’espasa que arrencà una penya, per allargar la posta de sol. La penya rodà fins al mar, on formà la illeta de Benidorm. Trobareu més informació sobre la llegenda de Benidorm i sobre Tabarca, en un llibre imprescindible, Llegendes del sud, de Joan Borja. I una versió il·lustrada en L’illa de Benidorm, un conte d’Anna Lloret amb dibuixos de Maria Rubio per a la col·lecció Aladroc (Institut de Cultura Juan Gil-Albert).
El Descobridor i el Portitxol
Situada al terme de Xàbia, és una illot del cap de la Nau pertanyent a la reserva del Cap de Sant Antoni, que es pot visitar des de Dénia. D’un parell i mig d’hectàrees, rocallosa i envoltada de penya-segats és ben bé inaccessible i hi ha coves per al submarinisme. El nom ve la creença popular que un veí, Bartolomé, es va embarcar amb Colom i va ser qui aguaità terra per primera vegada. També hi degué influir la forma de l’illot, allargat i pla i com el casc d’un vaixell i que Bartomeu siga el sant a qui es dedica l’església de Xàbia.
Xàbia pot presumir d’una de les costes més belles, amb racons com el cap Prim, el cap Negre, la punta Plana o de l’Emperador, la cala Figuera, el cap Marí, la Granadella i la platja i l’illa del Portitxol. El Portitxol és un altre illot, prop del cap de la Nau. Etimològicament, significa ‘port petit’. Molt valorada pels amants del submarinisme, amb coves d’interés. Encara que no està habitada és visitable i les seues huit hectàrees rocalloses amb setanta-cinc metres d’altura es recorren per diverses sendes. Bernat Capó i Joan Borja ens parlen d’una curiosa llegenda sobre l’illa. El paratge hauria estat la llar d’un macabre personatge, ‘la Criminala’. Una dona malvada, que com en les rondalles, es va casar amb un home vidu, sentí gelosia d’un dels fills i l’assassinà.
Comptat i debatut, l’estiu és una bona època per descobrir o tornar a les nostres illes i amarar-nos de bellesa, de misteri i d’història.
Francesc Gisbert, escriptor
Viatjant i llegint és una iniciativa de la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià i el Comtat (Escola Valenciana)
