Diari La Veu del País Valencià
Fa més qui vol que qui pot (46) – Segon dia de Pasqua

En Bosch

Veus com de perfecte que ens ve tenir el segon dia de Pasqua? Quan era xicotet mon pare explica que anaven a rodar la mona als bancals. Acostumaven a anar a una caseta que tenien en una partida de terres; altres diuen que anaven baix d’un garrofer ben antic o fins i tot hi havia qui berenava baix del pont, arrecerats del vent.

S’emportaven una cistella de vímet carregada de menjar que en eixos temps era ben senzill, ja que no hi havia gaires recursos. Ah, i com no, no podia faltar la mona i l’ou dur.

Xiquets i xiquetes, una mica majorets, eixien al camp amb una roba pròpia del temps de primavera. Era típic fer esclatar l’ou en el front d’algú en un moment de descuit. En acabat, xiquets i xiquetes jugaven a fer ballar la trompa, a botar la corda, jugar al rogle i alguns feien volar una milotxa senzilla feta amb canyes, paper d’embalar. L’aguantàvem amb un fil d’empalomar i aprofitàvem qualsevol miqueta de vent perquè s’enlairés. Nosaltres li déiem catxerulo. El dia de pasqua també cantaven: Pepito plorava perquè el catxirulo no se li empinava, la tarara sí, que la tarara no, la tarara mare que la balle jo.

L’amic Blaver (escolta amb el cap corbat una miqueta cap a l’esquerra)

Tot açò jo no ho recorde. Potser com que érem de la capital els meus pares no ho van viure així.

En Bosch

Ah, i si tenien ganes, els pares deien als xiquets: “Ale, anem a fer una bona garba d’espàrrecs”. Diuen que la Pasqua abans era molt bonica. Ara tot s’ha desvirtuat. El món actual és més destructiu. Ells deien que no tenien gaire cosa i s’esforçaven a ser feliços amb el poc que tenien; quin remei, no?

Demà, tots a la feina. Tu has tingut bones vacances? Els avantpassats se n’anaven als bancals a buscar la llum i el sol de la primavera amb els arbres i les plantes esclatant. Tu també has anat a buscar la llum després d’haver estat tancat dos dies de ple recolliment interior.

L’amic Blaver

Tancat per voluntat pròpia, no com els polítics. Sí, Bosch, sí. Ha estat una experiència única i sorprenent en què hom es busca a si mateix. Dos dies parlant el mínim per a enfortir la concentració.

Pep Amagat

Tot el contrari a mi. Jo cercant identitat pròpia i alliberament personal i col·lectiu per a anar-me’n d’Espanya.

L’amic Blaver

Tu, Pep, crec que t’aniria molt bé desconnectar de la teua obsessió independentista. Podries concentrar-te. És difícil poder explicar el que li passa a un mentre és allà.

Pep Amagat

Eu, sí que estem bons. Sí, està molt bé, passes uns dies allà, com tancat al i del món. Tanmateix, bé que hi has de tornar, o no? Llavors jo, com deia el poeta Pere Quart, et recordaria que “En aquesta vida tot és relatiu, aproximat i provisional”. El teu allunyament de la realitat és per un temps curt. Molt curt. Bé, a no ser que et faces un monjo i et quedes allà dins, i no crec que siga el teu cas.

L’amic Blaver

El fet clar i net és que t’ajuda a estar centrat més en tu mateix. Hom no ha de fer res: només respirar i gaudir la tranquil·litat.

En Bosch

Tu estigues centrat en l’Evangeli i també podràs tenir un creixement personal. Tot és qüestió de voluntat.

Pep Amagat (de braços plegats)

Ale, però es pot saber on voleu arribar? Potser vas descobrir i polir el teu pensament blaver. Segur que al monestir de Poblet vas trobar la identitat del teu país, em pense que he estat enterrat Jaume I.

L’amic Blaver

Sí que està enterrat, però et recorde que jo me’n vaig anar per a desconnectar de notícies. Ah, xe, i no cobraven res, només la voluntat.

Quan me’n vaig anar Puigdemont va ser detingut a Alemanya. Ara està tancat en la presó allà. Sembla mentida tanta cabuderia, encara el volen investir president. Si ho fan, no durarà ni uns minuts fins que el detinguen.

Pep Amagat

Doncs, jo estic molt content de veure les accions que fan els CDR per defensar la República catalana tallant autopistes i carreteres.

En Bosch

Alguns diuen que és kale borroka i que es volen aplicar la justícia per condemnar-los.

Pep Amagat (senyalant amb el dit gros)

I el que fan els d’extrema dreta atacant i destruint casals. Atemorint, insultant i hostiant la gent com la xica de la Vila Joiosa? També el que van fer el passat 9 d’Octubre i tantes i tantes voltes, això que és kale barraka?

A tothora estan afilant la navalla del 155 per a amenaçar. Això de delicte d’odi, em sembla que s’aplica de manera arbitrària i segons convé. Més aïnes sembla que actuen en benefici propi. A més, sense independència de poder judicial i del polític estem perduts. Quina vergonya. Esperem que la justícia alemanya siga més imparcial amb Puigdemont.

L’amic Blaver (es grata el bescoll)

Crec que et cal més pau. No exaltar-te tant et faria bé.

Pep Amagat

Hi ha enemics polítics i enemics polítics mortals. Per cert, a part de meditar, no vas visitar el monestir del costat, el de Santes Creus i el Vallbona de les Monges estan tots en la ruta del Cister. Quina pena que no ho feres. Sort que has vingut una miqueta canviat.

En Bosch

Per què no celebren en pau el segona dia de pasqua. I que Puigdemont el celebre en llibertat també.

Comparteix

Icona de pantalla completa