Laura Talens, mestra
Diumenge 14 de maig, a les 11, a la plaça de l’Arbre de Penàguila, hi ha una cita d’anomenada entre els enamorats de les històries. Penàguila, un llogaret idíl·lic entre les muntanyes de l’Alcoià, de poc més de 300 habitants censats, es converteix en la capital de la “IV edició de la Trobada de Contacontes Valencians i Homenatge a Enric Valor”. La Trobada marca el punt d’eixida d’un ambiciós programa cultural per a divulgar el nostre patrimoni rondallístic durant l’estiu i la tardor, un mitjà per a enfortir l’imaginari i la identitat dels valencians. L’inspirador és l’escriptor Francesc Gisbert, manifasser cultural i president de la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià i el Comtat. Amb ell hem parlat perquè ens explique aquest projecte anomenat, curiosament, com la secció de La Veu, “Viatjant i Llegint”, amb dues branques, les rutes literàries i les rutes de contacontes.
Què és exactament el projecte “Viatjant i Llegint“? Com va començar?
Es tracta d’un projecte per a programar rutes de contacontes inspirades en el nostre patrimoni rondallístic. Triem un poble, tres o quatre escenaris interessants de la localitat i convoquem una ruta en què dos o tres contacontes expliquen un parell d’històries en cada escenari (una plaça, un parc, una font..). Tant el públic com els rondallaires són itinerants, de manera que unim la difusió rondallística al coneixement turístic. El projecte va nàixer fa cinc anys, quan mig de broma em van proposar muntar una Nit de Contes a Beniarrés amb històries de por. Pensàvem que estaríem en família i seríem quatre gats i un grill quan, per a la nostra sorpresa, s’hi van aplegar vora dues-centes persones, de totes les edats i condicions. Això em va convéncer del gran potencial i poder de convocatòria de la paraula oral per a divulgar una part de la nostra identitat, el patrimoni rondallístic, i alhora fer poble, fer actes culturals amb vocació multitudinària, més enllà dels iniciats i la gent del rogle. La prova és l’èxit d’assistència que tenen totes les nostres rutes i que cada any en convoquem més. A tall d’exemples, en l’última edició de contacontes de Penàguila reunírem 400 persones, i en la Nit de Contes al Castell de Cocentaina, vam superar els 500 assistents. Les fotos són impressionants.
Parlem-ne, de tot un poc. Què és la Trobada de Contacontes de Penàguila?
És una mostra de la paraula i homenatge a Enric Valor on, cada any, convidem deu contacontes a explicar històries. L’acte comença a les 11 i dura un parell d’hores. L’organitzem a Penàguila per la seua vinculació amb Enric Valor, hi sojornava alguns estius en la que, actualment, és la Casa Rural Valor, col·laboradora de l’acte. Per Penàguila han passat el bo i millor dels narradors orals valencians. En edicions anteriors han vingut Carles Cano, Llorenç Giménez, Enric Lluch, Anna Ballester… Enguany tenim un cartell de luxe que combina artistes com ara Almudena Francés, Dani Miquel, Blai Senabre, Óscar Lara, Rosanna Espinós, Vicent Cortés o Sílvia Colomer i escriptors cap de caps en el patrimoni rondallístic, Joan Borja, Miquel Puig, Jordi Raül Verdú o Víctor Labrado. És un matí màgic, dedicat a la música i a la paraula. Des de la plaça de l’Arbre, entre el palau de la Casa Gran i la Casa Rural Valor, continuem a la plaça de l’església, al racó encantat del Portalet, l’entrador de la muralla medieval; baixem al mític llavador de Penàguila, la font dels vint-i-tants canons que immortalitzà Valor en la rondalla “I queixalets, també”; i acabem en un lloc encisador, la placeta del carrer de l’Àngel, que convertim en amfiteatre popular. En cada parada, els col·laboradors expliquen tres històries breus. És, comptat i debatut, un homenatge a la paraula. La paraula, la llengua, entesa com l’ànima de les persones i l’ànima d’un poble.
Ací teniu un vídeo resum de l’última edició.
Però la Trobada de Contacontes, al maig, és el primer acte d’un programa de rutes molt ambiciós, que va més enllà de les fronteres de l’Alcoià i el Comtat.
Les rondalles, fins fa poc, no tenien bona fama. Es consideraven coses del poble, insignificants davant la cultura acadèmia i les modernors mediàtiques. Cada vegada més, la cultura escrita és conscient que no hi té res a fer, sense una bona base oral i popular. Les rutes de contacontes aspiren a aplegar un públic divers, respecte a l’edat, el nivell cultural i la formació lingüística. A les rutes vénen iaios i xiquets, mestres i autònoms, nouvinguts i autòctons, i moltíssima gent castellanoparlant que s’ho passa en gran escoltant i aprenent. Actualment, el projecte “Viatjant i Llegint” té dues branques. Una és la ruta de contacontes anual que, a l’estiu i la tardor, fem a la nostra comarca, l’Alcoià i el Comtat, i que l’any passat va convocar vora 3000 assistents entre 12 pobles. L’altra és el projecte “Rutes de contacontes amb Enric Valor”. Pretén organitzar i consolidar un programa de rutes literàries i de contacontes en l’Espai Valor, les comarques centrals i el migjorn valencià. Aquelles comarques en què Valor situa o arreplega les seues històries, però extensible a tots els pobles que n’estiguen interessats. Una manera de vertebrar el territori és trobar referents i experiències compartides. I ho fem amb activitats amables i divertides, que no generen cap oposició i ens fan guanyar moltes simpaties. Enguany volem continuar i ampliar les rutes d’Ibi, Castalla, Alcoi, Penàguila i consolidar o estrenar-ne a l’Alacantí, el Baix Vinalopó o la Vall d’Albaida. Intentem muntar les rutes amb la col·laboració dels ajuntaments i de les associacions locals i comarcals que defensen la llengua i la cultura. Un gran aliat és la col·laboració de la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant, dirigida pel professor Joan Borja.
La resposta de la gent és bona? I la de les administracions?
La resposta de la gent és magnífica. La prova és que vénen i repeteixen. I a nivell d’administracions locals, els ajuntaments també. Les administracions han de tindre molt clar que cal programar en valencià. Cal organitzar concerts de música, obres de teatre, rutes literàries, rutes històriques o de senderisme, de tot i de més, i fer-ho en valencià. No val posar l’excusa, antiga i retrògrada, que si ho fan en valencià va poca gent o hi ha qui es queixa perquè no ho entén. Això són favades. La raó té un camí i és la senda del trellat, fora de prejudicis i autoodis. El projecte està rebent una gran espenta de la majoria d’ajuntaments i de les associacions locals i comarcals. Aquesta classe d’iniciatives només tenen èxit si es fan sumant esforços i unint sinergies. Sempre que convoquem una ruta la fem en col·laboració amb les associacions culturals del poble. També ens ajuda molt el col·lectiu de narradors orals. Tant els més coneguts i veterans com els nous estan encantats amb la iniciativa. I molt receptius. Durant els anys que el projecte va rodant i consolidant-se, han aparegut contacontes novells gràcies a les oportunitats que els hem brindat. Persones que, al començament, ens deien: “I què contem? Com ho farem?”. Els proposava unes quantes històries, els recomanava lectures i, a poc a poc, han adquirit un repertori considerable. Ara fan animacions pel seu compte, en escoles, instituts i biblioteques. Crec a més a més que és necessari potenciar “una escola de contacontes”, de persones que coneguen i divulguen el nostre patrimoni oral, mestres a l’aula, famílies a casa, animadors a les biblioteques… Perquè si volem salvar la llengua, la cultura i la identitat, hem de tindre clar que va tot junt, en paral·lel. Salvar “els mots”, que deia Espriu, implica salvar moltes altres coses. Els pobles, com potser les persones, tenen una ànima, i és una ànima de paraules, unida a una llengua, a unes vivències i a una cultura compartida que s’ha d’actualitzar contínuament, per enfortir-la i reviscolar-la. La paraula és l’arma més poderosa i accessible que tenim per a reeixir en la normalització cultural, i ha de ser ara, o mai.
