Carrers (20) d’oficis i gremis (1)

Si no és difícil trobar, en qualsevol poble o ciutat, carrers que porten algun nom d’ofici, resulta més estrany que avui encara hi aparega qualque comerç relacionat amb l’ofici que pregona el carrer. A la ciutat de Palma, sortosament, encara en vam trobar tres exemples: Al carrer de la Corderia, localitzem aquesta ‘mimbreria’ on, a més de vímet, venen cordes… i cadires corden. És un exemple que ens duu al castellonenc Hort dels Corders que, en haver estat retolat en castellà, confoníem amb un Huertos Hogueros, quan es tractava d’un Huerto Sogueros, on feien sogues, cordes de cànem; semblant, de ben prop, a l’almassorina la Picadora. A hores d’ara encara hi ha qui, en sentir Hort dels Corders, no sabem si per fam o per son, pensa en ‘borreguets’.

Entre el carrer de la Bosseria i Santa Eulàlia hi ha un carrer amb diferents joieries que encara manté el nom de carrer de l’Argenteria. Un braç d’aquest carrer, que l’uneix amb la plaça d’en Coll, també s’hi relaciona, carrer dels Argenters, tot i que fins el 1863, com ens diu Gabriel Bibiloni al seu magnífic Els carrers de Palma, era conegut com carreró d’en Cassola.

Hi ha encara aquesta plaça dels Capellers, com un apèndix de la plaça Major que s’uneix al carrer del Sindicat on, actualment, trobem aquesta ‘sombrereria’ plena de barrets i capells.

Són, doncs, tres exemples en què algun comerç ens recorda l’antic gremi que hi conreava el seu ofici.

Quan vam començar amb Carrers (1) ja teníem al cap que un dels camps semàntics més interessants que ens oferia la toponímia urbana era el dels oficis. La quantitat i la complexitat del tema, però, ens va aconsellar deixar-ho per més endavant, per quan ja tinguérem un recull substanciós de carrers amb noms d’ofici. Els límits, en un principi, no els tenim ben definits. Potser, a mesura que anem fent entrades i rebem aportacions i correcions dels lectors d’Imatgies, ens aclarim. I diem que no són ben clars perquè a la vora de carrers de gremis, com ara carrer dels Argenters o dels Llibreters ens trobem amb un singularitzat carrer de l’Advocat, tasca també respectable. En aquest cas, on només apareix l’ofici, l’esmentarem; obviarem, això sí, tants i tants carrers de personatges que s’acompanyen de la professió, com ara el castellonenc carrer del Ceramista Godofredo Buenos Aires o el carrer de l’Aviador Franco.

Atendrem, també, aquells carrers que mostren l’ofici d’una manera metonímica; és a dir, a la vora dels transparents carrers dels Ferrers, el carrer de la Ferreria o un carrer del Ferro. Pel que fa a la seua ubicació, tan lligada als gremis en els barris antics de les grans ciutats, som conscients que molts oficis han eixit del nucli per instal·lar-se als polígons industrials, on, altrament, els camps semàntics són emprats, ben sovint, com a recurs del bateig dels seus carrers i, encara que l’activitat siga una altra, ens ofereixen nous llistats d’oficis.

En aquelles entrades que hem dedicat a algun camp semàntic o temàtic, l’ordenació alfabètica ha estat la més clara. També ara ens servirà per anar mostrant tots els carrers sobre oficis que trobem en el nostre domini lingüístic. Potser en acabar l’abecedari puguem tornar sobre la base dels carrers recollits i fer-ne una classificació temàtica.