Contes d’en Bosch 65 Un més del muntó? 5 (experiment de narrador omniscient)

Cinquena part

Ell posa una tovallola sobre la màquina per fer aixecament de pesos, en acabant sobre una altra per millorar abdominals, també sobre la de fer estiraments o d’altres màquines de la sala. No porta un pla preparat, ni de bon tros. No du una mena de beuratge negre del qual alguns tipus hi van bevent, no té gens de pressa per fer com més exercicis millor, ans al contrari, ja que xerra, bada o seu mentre mira la gent. Mira algun individu ben rar amb tatuatges o amb pírcings al nas i braços ben musculats: "Déu n'hi do!, quina pinta tan malgirbada i desproporcionada, de dalt semblen més bé un Tarzan i, de cintura per avall, per cames tenen escuradents". Ell mai no ha odiat l’esport, tanmateix, mirar eixos cossos li provoca aversió. I córrer pel bosc i camp a través, sobretot muntanyes amunt? Una bajanada més, controlar la resistència, però home, si això és més propi de l’exercici militar de cada dia. Als seus anys, ell vol fer el que li correspon a eixa edat de jubilat, i no animalades.

Prefereix mirar noies amb culets, braços i cames preciosos, no a les que estan quadrades i el vaci·len mentre et miren per damunt del muscle. Millor acostar-s’hi a dones de quaranta que són menys distants i que s’insinuen més, si pot ser de bon estatus social, i sentir converses encara que superficials: que si he passat el cap de setmana sense fotre res i amb amigues, o sola mentre l’home era fora per feina. Que si estrene un legging de licra transparent i que apugen el cul… Ell prova un abordatge possible, conscient del risc al fracàs.

—Saps si aquesta màquina està ocupada? —diu ell i amb aquesta simple frase s’enrotlla i descobreix que la dona amb qui parla, s’acaba de separar. Xerren fins que arriba un monitor i se li esvaeixen les esperances. Ell es limita a anar-se’n i no ser poc elegant.

Més tard baixa a la zona d’aigües. Va al solàrium. Sobre una gandula estén una tovallola diferent de la d’abans i jeu a prendre el sol. Una manera de passar les hores sense deprimir-se, o no? Està sol fins que veu que s’acosta una dona embolicada amb tovallola. Li prepara la gandula i ella hi jeu. La mira amb un excés d’atreviment tal que ella no gosa treure’s la tovalla. Al cap de poc temps marxa. N’arriba amb vestit de bany una altra que seu al costat. Ell li dóna a la xerrameca i ella li segueix el corrent fins que se’n va a la piscina. Ell queda sense ningú i, quan es cansa del sol, es passeja per la vora de la piscina per si n’ataülla més, de noies o dones: les oportunitats passen de pressa. Espernegat, se les mira totes i troba que no en pot mirar tres o quatre a la vegada.

Continuarà...

Joan Guerola
 

next