Cocentaina, una fira medieval

A l’època medieval els reis de la corona d’Aragó promovien fires en viles i ciutats amb la finalitat d’omplir la manca de productes que faltaven en cada regió impulsant el moviment econòmic i facilitant al veïnat es proveïra d’allò que necessitava. Això va crear una activitat de comerciants que anaven de fira en fira portant al consumidor tota aquella cosa per la qual podia fer negoci. Naturalment, l’administració d’aleshores eren previsors i crearen una sèrie de condicionants i reglaments per protegir traginers, comerciants i compradors d’estafadors i de lladres; d’aquesta manera es donava seguretat al comerç, al mateix temps que es fomentava l’activitat econòmica i mercantil. Aquelles primitives fires afavorien, o foren l’inici, de l’economia de mercat.

Actualment no queden massa fires d’origen medieval que encara estiguen vigents al País Valencià. Les fires que han perdurat a través del temps, porten en sí mateix una càrrega costumista arrelada a la història del poble. Segons afirma Agustí Ventura, cronista de Xàtiva, la fira d’Agost de la capital de La Costera, fou creada pel rei Jaume al segle XIII i és la més antiga del Regne de València. Seguiria la fira de Cocentaina que fou instaurada al segle següent, concretament per un privilegi datat el 12 de març de l’any 1346 per Pere el Cerimoniós al senyor de Cocentaina, Alfons de Llòria. Alfons, era baró de Cocentaina i estava molt vinculat a la ciutat de Xàtiva i sabia en aquell moment la importància d’una fira i les repercussions econòmiques que tenia pel poble. Era oncle del rei Pere el Cerimoniós, net matern del famós almirall Roger de Llória i germà de Pere de Xèrica, governador de València. A més, era de plena confiança del rei per haver-hi lluitat al seu costat contra els nobles de la Unió i contra el marqués de Tortosa quan aquest va voler envair les terres d’Alacant. Vull dir en açò que el Llòria tenia el suficient pes social i polític per arrancar-li el privilegi de la fira al seu nebot el rei, perquè a banda dels llaços familiars que els unia, havia demostrat una provada fidelitat a la corona. En l’acte de coronació del rei Cerimoniós fet a Saragossa l’any 1336, Alfons Roger de Llória va actuar de coper del rei, és a dir, l’encarregat de servir el vi al nou i jove rei de 17 d’anys, un càrrec aleshores que revestia molta dignitat.

9

Celebrar una fira en aquella època implicava molts avantatges econòmics. El privilegi de la fira suposava franquícia per a tots els participants, ja foren compradors o venedors. El privilegi també donava protecció del rei i de la seua administració mentre anaven, tornaven i durant tota l’estança en la fira. El rei emparava i prenia sota la seua protecció els firers, i mai no podien ser condemnats per delictes anteriors. Quan els assistents a la fira patien alguna agressió, ja fóra a la seua persona o als seus béns, les autoritats estaven obligades a indemnitzar les pèrdues. Únicament estaven exclosos d’aquesta protecció els traïdors, falsificadors de moneda, bandolers, lladres i homosexuals. (És curiós, el mateix fan encara hui algun sector de gent que, malgrat els segles que han passat, continuen criminalitzant determinades opcions sexuals).

En principi la fira es deia de Sant Miquel perquè coincidia en aquesta data, on encara destaquen les cròniques antigues la importància que tenia per la llarga durada que era del 29 de setembre al 14 d’octubre. Va ser a la segona meitat del segle XVII quan per motius que ignore fou traslladada a Tots Sants; encara que no seria descabellat haver-ho fet per fugir del final i començament del cicle agrícola. Els membres del consistori de Cocentaina eren generalment terratinents i propietaris llauradors, i els mesos de setembre i octubre és època de molta faena que no podrien ajornar per desprès de la fira. Era l’hora de sembrar, de veremar, de fer vi, d’acabar de collir les fruites i hortalisses tardanes d’estiu, d’escapçar la dacsa, fer-la a trenes i penjar-la, etc. Veig lògic aquest argument, encara que altres versions opten perquè no coincidiren amb sant Miquel de Llíria, sant Francesc de Borja de Gandia o la Mare de Déu del Remei a Albaida.

Tanmateix, fer-la coincidir en Tots Sants va provocar alguna oposició de l’arquebisbe perquè sembla que la fira li feia competència i no celebraven adequadament els parroquians les festivitats de Tots Sants i el Dia de les Ànimes. En aquest sentit cal dir que la fira sempre ha estat molt visitada per forasters i abundaven algunes activitats comercials que no eren del gust de l’església com podrien ser bordells i jocs d’atzar. Tot i així, sembla que la fira havia arrelat tant en el comerç i en la gent que van haver-la de deixar tal com estava. També cal dir que l’església local ha tret sempre beneficis dels impostos que han pagat les tavernes, la infraestructura de fira (casetes) i jocs d’atzar, etc. Per cert que de vegades ha sigut la mateixa autoritat civil de la Generalitat qui prohibia el joc de daus o cartes durant la fira.

Al llarg de la història ha vingut celebrant-se la fira de Cocentaina amb més o menys intensitat segons circumstancies socials o econòmiques. Principalment, ha deixat de celebrar-se desprès d’algun desastre climatològic com són pluges torrencials que feien malbé els camins, les sequeres o altres situacions que eren seguides de crisis econòmiques. També ha deixat de celebrar-se en coincidir conflictes bèl·lics o epidèmies.

Privilegi de la Fira de Cocentaina

A més la fira, ha sigut sempre una ocasió que ha anat més enllà de l’aspecte econòmic per comprar i vendre atifells els veïns i artesans del Comtat. Per als llauradors suposava un mercat extraordinari pels seus productes agroindustrials, el mateix que pels comerciants, artesans i petita indústria. Però, a més a més, també ha sigut important l’afluència de gent i el contacte amb els visitants que han donat l’oportunitat de traspassar actituds xovinistes –o localistes– i conèixer altres cultures. Perquè una de les coses que podem afirmar és el poder de convocatòria que sempre ha tingut la Fira de Cocentaina per fer vindre multitud de gent a comprar, vendre o simplement mirar novetats.

Pels anys cinquanta i seixanta del segle XX, coincidint amb la crisis de l’antic sistema rural i agrari, la fira de Cocentaina va donar un tomb actualitzant la seua projecció. En vista que el comerç de mules i cavalls per fer treballs de camp i força energètica s’havia convertit obsoleta, obriren un mercat de maquinaria agrícola que seguidament fou acompanyada de tota classe de productes de locomoció i de consum. Finalment ha estat una activitat important la gastronomia que va inseparable a una multi mil·lenària afluència de personal foraster.

Acudeixen milers i milers de visitants que es reparteixen per tot el perímetre urbà que es convertit tot plegat en recinte ferial. A més, la fira actualment va acompanyada de competicions esportives, exposicions d’art, teatre, festival coral, el Joc de la Sortija, que ha sigut recuperat d’èpoques medievals.

Com en el món musulmà la Meca, la Fira de Cocentaina ha traspassat l’interès dels valencians i cal anar almenys una volta en la vida.