La qüestió és que escorcollant l’altre dia vaig entrar a un de tants arxius històrics que hi ha al nostre abast, i vaig topar per casualitat en l’Arxiu Històric de Defensa. En aquest arxiu han quedat registrades les causes que va obrir el règim franquista, indiscriminadament, als republicans. La sorpresa va ser en descobrir un enllaç que en duia a un llistat d’individus que foren jutjats per tribunals militars, cada un amb la indicació de número de causa i expedient. No estan tots, però hi ha un gran número de noms i cognoms classificats des de l’A a la Z que sobrepassen els nou mil. A la mateixa pàgina hi ha indicacions de com es pot accedir als documents, condicions, tarifes, etc., inclòs hi ha un imprès per fer sol·licituds que hom estime oportunes.
Com exemple diré que amb la signatura de “fondo” de València està la documentació del que fou rector de la Universitat de València, Joan Peset Aleixandre, amb el sumari 13291 de l’any 1939, caixa 19713/5. També hi han altres Pesets de València i Castelló entre milers i milers de valencians.
Cal dir que bona part d’aquestos arxius van estar fins ben entrat el mil·lenni xxi en el Jutjat Togat Militar Territorial de València núm. 13. Lloc on vaig intentar insistentment que em deixaren fullejar diferents sumaris de cocentainers encausats pel franquisme. Mai no em van dir que no podia veure’ls, però sempre que anava hi havia una excusa per negar-me l’accés. Finalment vaig fer una reclamació al Ministeri de Defensa, essent la Carme Chacón la titular de la casa. Tingué ressò perquè em van enviar una carta autoritzant-me investigar en l’arxiu togat de València. Vaig anar molt content amb la carta en la mà, però ni el personal ni el lloc d’investigadors estava disponible. Prengueren nota del meu telèfon i em prometeren que m’avisarien en estar disponible. Passaven les setmanes i no ho feien, per la qual cosa tornava a presentar-me de nou en el carrer Serrano Flores, núm. 6, on em repetien el mateix.
Cal afegir, per si hi ha algun valencià que se senta incòmode per l’espoli que està fent la cova de lladres instal·lada en la Generalitat del carrer Cavallers de la ciutat de València, que això no és tot. En cada un dels quatre arxius que consta el llistat, hi ha una introducció amb una nota a peu de pàgina que diu el següent; ho transcric literalment per si hi ha algun xurro que no ho entén:
1 No fue transferida la documentación de Murcia, depositada en el Archivo Naval de Cartagena por el Juzgado Togado Militar Territorial nº 14, ni la producida por los Juzgados Militares de la provincia de Guadalajara que, debido a las divisiones territoriales militares de la época, se conserva, mayoritariamente, en el Juzgado Togado Militar Territorial nº 32 de Zaragoza, bajo jurisdicción del actual Tribunal Militar Territorial 3º (Barcelona).
Però, també cal anar amb compte d’aquelles formacions que no s’afigen la PV per ser valencianes, i s’entén que no es fa falta. Tot i així, a l’hora de la veritat, caldrà exigir-los que facen un llistat complet d’espolis que ens han fet per tal de recuperar-los. Se’ls veuria el plomer. El mateix que la Universitat de València que va fer una publicació extraordinària com Cartografías silenciadas amb un contingut exhaustiu de presons i camps de concentració franquistes d’un àmbit territorial més enllà de les seves pròpies fronteres. No sembla que hi ha hagut molta acceptació perquè estan regalant-lo a tots els que passen pel carrer La Nau. Anem amb compte i siguem coherents.
Els papers del Jutjat Togat de València núm. 13 amb els sumaris dels que patiren repressió franquista són patrimoni dels valencians i volem tindre’ls ací. Són papers que volem tocar-los amb les nostres mans perquè és l’únic nexe que ens queda d’aquells que lluitaren honestament per un món sense privilegiats.
