El tarannà democràtic d’un govern, d’un partit, d’un individu, es demostra quan s’admet incondicionalment la diversitat d’opcions que hi ha al ventall polític d’una societat, sense criminalitzar-ne cap.
No podem acceptar que siga democràtic l’actitud d’alguns polítics quan davant d’una argumentació contundent i indiscutible, contesten amb l’insult habitual valencià de ‘fill de puta’. Segons la meva opinió, aquesta actitud és la d’una persona pobra en recursos dialèctics, que demostra impotència i un baix nivell intel·lectual inferior al mediocre. Ho dic perquè és açò el que va contestar Pepe Bono a un periodista en un programa de TV «Al rojo vivo» quan li preguntava què pensava d’aquells que rebutjaven estar presents en la cerimònia d’investir el nou rei d’Espanya. Bé, l’expresident del Congrés de Diputats espanyol no va dir fills de puta, però va dir que eren proetarres, que podríem entendre-ho com un sinònim, per allò de sentir-se impotent. És la mostra més evident de la baixa capacitat política d’entendre la democràcia d’aquest individu; a més de falta de recursos dialèctics davant de determinats temes. Són aquestos els polítics que han deteriorat la democràcia deixant-la al nivell que està i utilitzant-ne una altra a la seva talla i mida que fa aigua per tots els costats.
Són aquests polítics, els que diuen fills de putes, feixistes i etarres a tots aquells que s’atrevixen a protestar davant de sa casa o el seu despatx; als qui encara són capaços d’esperar-los a la porta dels jutjats per dir-los lladres; als qui s’enfronten als desnonaments; als qui demanen que la monarquia se sotmeta a referèndum; etc. No podria caure més baix la democràcia que en la boca i en els fets d’aquestos polítics.
Açò que he dit, tot i que ens cau lluny del País Valencià, ens afecta també indirectament a nosaltres, perquè són els mateixos polítics que a les Corts Valencianes han tolerat l’expulsió durant un mes de la diputada Mònica Oltra. Són els mateixos que han tolerat la presència de Blasco a les Corts, acusat de ser lladre; la de Carlos Fabra, de la mateixa banda; i de tants altres, presumptament corruptes, que han deixat la classe política a un nivell perillosament baix.
Aquells que no s’han solidaritzat amb el cas de Mònica Oltra a les Corts Valencianes, s’han definit de manera ben clara. Són els mateixos que estan fent-se palles mentals a tothora declarar-se republicans i sentir-se ofesos pel Decret de Nova Planta; i al mateix temps asseure’s a dinar a la mateixa taula del successor sense obrir la boca. Damunt, justament el mateix dia, mes i any que Xàtiva fou cremada. Espere que ningú isca prenyat.
Conec molts socialistes valencians de base que estan perplexos i descontents amb el que està passant. A molts d’ells em consta que veuen amb molts mals ulls la passivitat –no vull dir complicitat– de l’aparell del partit amb la situació del detriment de la política a València. Els que no som partidaris del bipartidisme, podria ser-nos interessant que es duguera a terme eixe gran pacte que sembla està covant-se, entre els «santons» de l’aparell del PSPV i el PP. Ho dic pel que podria significar això en la desaparició del PSPV i reviscolament definitiu dels partits minoritaris d’esquerra; cosa que vindria molt bé en aquests moments.
Algunes veus –no electes per cert– justifiquen eixe gran pacte dient que ho farien si la societat ho demanara. Un argument totalment fal·laç, perquè el que realment volen és impedir l’hegemonia dels partits minoritaris d’esquerres, a les institucions del País Valencià. Precisament els partits minoritaris que a tothora estan criminalitzant.
Pel que fa a la capacitat d’implantació que tenen aquestes idees, som conscients que actualment no tenim suficient força a les urnes, però aneu fent-vos la idea de tolerar-nos –si no respectar-nos– quan diem, des de qualsevol tribuna, que rebutgem el sistema monàrquic, que el consentim per imperatiu legal perquè som pacífics i demòcrates. Però, que ens sentim totalment legitimats per treballar, junt amb diferents forces valencianes, per obrir un període constituent per deliberar la manera i construcció d’una República Valenciana.
