El poble sobirà ha de decidir, per Francesc Jover

No entenc com persones que defensen la democràcia no admeten la contradicció que hi ha entre el sistema monàrquic i el democràtic. El sistema monàrquic és incompatible amb la democràcia. La monarquia és un sistema feudal que passa de pares a fills el càrrec de rei. Un privilegi que per molts volantins que donen, avui no està justificat. A més, fa una mica de pudor, quan afirmen unilateralment que el sistema no és pot qüestionar i, damunt, aboquen tota classe de flors i violes a la figura del rei com a garant de pau concòrdia i estabilitat.

A més, acusen d’antidemocrates aquells que proposen l’alternativa republicana i que el poble tinga oportunitat de manifestar la seva opinió en un referendum. El pensament únic és un atemptat contra la democràcia i defineix molt be el que no en reconeix altre més que el seu.

Altre sector de gent, entre les quals m’incloc, pensem que la monarquia tenia algun sentit a l’època feudal, però després de la Revolució Francesa, que va acabar en el feudalisme, no té cap raó de ser. Les monarquies que queden a Europa són una relíquia que no aprofiten més que per fer despeses supèrflues i servir de florera pseudo estètica. Un exemple són les imatges de la reina de Gran Bretanya que sembla es dedica a adornar un estat irreal i fictici que pràcticament podíem denominar-lo friki, per la raresa i per estar fora de lloc. A més, per tot allò que de fet encara cueja per ací, rey por la gracia de Dios, el convertix en una persona especial a un nivell que s’acosta més al diví que l’humà.

El ben cert és que som molts els que pensem que totes les persones tenen la mateixa dignitat i per això en les institucions d’un estat democràtic no pot haver-hi cap càrrec polític que no hi haja passat per les urnes. És a dir, en una democràcia, des del Cap d’Estat a l’últim regidor de poble –sense cap excepció– ningú pot accedir al càrrec per qüestions dinàstiques o hereditàries, perquè això va en detriment de la pròpia democràcia. Els càrrecs públics de l’administració de qualsevol institució de l’Estat solament han de tindre accés pel sistema de sufragi universal a través de les urnes. No admetre aquest principi, i damunt declarar-se demòcrata, a més d’una incoherència difícil d’entendre; sembla que s’apropa a les actituds autoritàries dels poders fàctics.

La monarquia, encara que es vista de seda dient-la parlamentària, si no passa per una acceptació popular i democràtica mitjançant les urnes, està fora de lloc. Fins a tal punt estem convençuts d’aquest principi que un Cap d’Estat no havia de tindre cap legitimitat si no s’ha sotmès i acceptat en una consulta popular. Per altra banda, encara hi ha molta gent que creem que tenim una assignatura pendent no resolta; el règim democràtic actual no serà íntegrament legítim sense restaurar una República, que fou aniquilada per un colp d’Estat militar.

La societat ha tingut un comportament exemplar engolint-se pacíficament la decisió de la classe política que va acceptar incondicionalment la monarquia que havia sigut vençuda a les urnes el 1931. Al final de la dictadura de Franco, ens van vendre la idea que acceptar la monarquia era la única possibilitat que l’exèrcit permetera la transició. No es ara l’hora de discutir la transició, però si de creure que en aquest moment l’exèrcit s’ha modernitzat, s’ha professionalitzat, i institucionalment que convençut que la política han de fer-la els civils. Vol dir açò que actualment la societat pot exercir, sense cap pressió militar, el dret legítim de decidir si vol monarquia o república.

Aprofitant l’abdicació del rei, es totalment legítim que bona part de la societat vullga obrir un període constituent i donar l’opció al poble de triar si vol continuar en un sistema monàrquic o republicà. Les manifestacions del poble que fan per tot arreu al carrer i la de molts polítics i intel·lectuals en els mitjans de comunicació que estan fent-se aquestos dies, sense cap dubte van en aquest assenyat sentit.

No seré jo qui negue a Felip de Borbó presentar-se com a candidat per a Cap d’Estat, si tan preparat diuen que està per al càrrec. Però sempre acceptant la decisió que prenga el poble elegint si vol república o monarquia.

No poden excusar-se per més temps dient que no ho permet la Constitució. Les constitucions són per facilitar la convivència de la societat i per tant ha de adaptar-se a les necessitats i decisions majoritàries de la societat. No podem admetre per més temps unes regles de joc que solament beneficien a un sector de la societat. La Constitució està demanant a crits un bon retoc; no sols per la cosa monàrquica, també per impedir que la classe política i empresarial, faça abusos de poder i retalle cada vegada més els drets fonamentals del sector més fràgil de la societat.

La societat està parlant en el carrer i en les xarxes socials; també estan demanant-ho a crits determinats partits polítics emergents i altres anomenats d’esquerra; el que ha de fer ara el partit del govern i l’altre partit majoritari, – supose que per no molt temps– posar-se a l’altura de les circumstàncies.

De qualsevol manera no és aquest l’únic tema a combatre. Caldrà anar amb compte en no distraure’s –perquè sembla que ho han fet a posta– i centrar-nos en el règim que volem per al nostre benvolgut País Valencià.