Tanmateix, no puc deixar de comparar l’accident gallec en el que va passar al Metro de València prop de l’estació de Jesús, el 3 de juliol de 2006. Com tampoc deixar de comparar la repercussió mediàtica de l’accident de Santiago en el que va haver-hi a València ara fa poc més de set anys. A Santiago, tant les xarxes digitals com les de paper i TV, han desplegat tot el seu dispositiu informatiu i han donat, amb tota classe de detalls, la magnitud i espectacularitat de l’accident; incloent-hi alguna pinzellada amb certa morbositat. Cal destacar per damunt de tot, l’exemplar comportament del poble i veïnat gallec, implicant-se en el problema i oferint humanitàriament primers, segons i tercers auxilis a ferits, familiars i amics. Cal valorar el comportament espontani del poble que dona el que té sense esperar res a canvi.
Així i tot, caldrà accentuar algunes diferencies en el cas de València com és: la mort del conductor del tren Metro carregant-se tota la responsabilitat, amb la ferida lleu del conductor de l’Alvia. O la quantitat de morts i ferits que a Santiago han sigut superats en més del doble; tot i que tots dos són catastròfics. Podria haver-hi un altra diferencia: els viatgers de Santiago eren procedents de tot l’Estat que en principi anaven a celebrar la festivitat del patró d’Espanya; el Metro de València eren treballadors valencians que anaven o venien simplement de treballar. Altra diferencia, que cal no obviar, és la visita que va fer el Papa a València uns dies després en ocasió del multitudinari Fòrum de la Família. Cap pensar que els mitjans de informació públics valencians, van disposar de molts diners de l’Administració per cobrir l’esdeveniment religiós i decidiren prestar-li més atenció que als morts i ferits del Metro.
El que si sembla clar que en els dos accidents va fallar algun tipus de frenat automàtic, a més de l’absència de balises automàtiques que s’activen en detectar un error humà. Tècnicament hi han aparells tan sofisticats, que poden suplir qualsevol error humà. El que falta saber perquè no estaven instal·lats, o perquè van fallar en un i altre cas.
No podem altres comparacions encara perquè desconeixem l’actitud que van a prendre les Administracions en el cas de Santiago. Ara, sols sabem, segons Jordi Èvole, l’actitud que va prendre l’Administració valenciana entrebancant investigacions per ocultar possibles responsables polítics. No s’ha volgut aclarir si hi havia deficient equipament tècnic, si va fallar i per què, o si estaven pendents d’instal·lar. Tant de bo s’aclare per be dels polítics, la justícia i el respecte a morts i ferits.
Cap la possibilitat que el cas del Metro de València estiga pendent de resoldre per l’actitud passiva dels mateixos valencians que no hem donat suficient suport a la Plataforma de Víctimes del Metro. Gràcies al periodisme d’investigació s’ha tornat a reactivar el cas i, encara que siga solament pel greuge comparatiu, es done llum a un cas que va ser tancat amb moltes llacunes fosques. Aquestes desgracies, les de la Renfe i les del Metro de València, han d’investigar-se adequadament, no solament per castigar possibles responsables, si no per prestigiar la política i la justícia, però principalment, per donar seguretat i confiança al transport públic.
