Voldria conèixer l’anàlisi sociològic que faran quan parlen del mal repartiment patrimonial de la societat de primeries de segle XXI. Imagine que, no solament destacarà la riquesa econòmica que cada dia està concentrada en menys gent i provoca l’augment progressiu de fam en el món, si no, principalment, veurem el mal repartiment que va haver-hi del trellat i de sentit ètic. No se si sabré explicar-me. La diferència patrimonial entre Amancio Ortega i els usuaris habituals del banc d’aliments, es la mateixa diferència que hi ha de trellat entre Teresa Forcades i Rouco Varela. Dos creients. I no se quina pot ser més greu. El repartiment que es fa de la riquesa en la nostra societat és molt feixuc, però, si no fora perquè hi han milions d’éssers humans que moren de fam, diria que no és tan greu com el repartiment d’ètica i de trellat. De vegades em pregunte si la mala distribució de la riquesa no va aparellada amb la mala distribució d’ètica i seny. La brutal diferència ètica entre el malaurat José Luis Sampedro i Luis el Cabró, és casual o és efecte d’una societat cancerígena que no redistribuïx com cal la renda?
D’ací cinquanta anys seran interessants les conclusions que les investigacions de sociòlegs i historiadors facen sobre la societat actual. Quan les dues grans potencies van decidir acabar amb la guerra freda, fou perquè havien esgotat els grans guanys que allò els havia proporcionat. Aleshores, pariren el pensament únic per regir el món i continuar fent-lo igual, o més, rendible. Sembla que van tindre èxit, perquè les coses ara van molt millor per a uns pocs, i molt malament per a la resta. Per altra banda, no cal ser profeta per endevinar que l’Associació de Botiguers i Intel·lectuals del carrer la Bosseria, de la ciutat de València, vista la seva solidesa, continuarà aportant idees lluminoses. En un sistema democràtic, i espere que en cinquanta anys millore, tota aportació serà ben vinguda i degudament valorada.
Comentar també, l’equiparació que algú havia fet sobre la masturbació i l’avortament. Masturbar-se, deien, a més de pecat, és un genocidi criminal que cal castigar. Però m’he adonat, i això em tranquil·litza una miqueta, que Alicia Torres ha desmentit allò que sembla havia dit. La reacció que va haver-hi immediatament a la xarxa digital demostra la sensibilitat social del tema. Van haver-hi reaccions d’allò més originals i extravagants, que feien joc en l’afirmació. Molta gent es declarava genocida i confessava ser addicte a fer-se palles. Jo també m’he confessat genocida sense cap vergonya. Finalment, no se si és que algú ha volgut gastar una broma pesada, o que Rouco Varela ha pegat un cop de puny damunt la taula dient que deixen de rebolicar el galliner més del que està. La veritat és que s’ha desmentit i confesse que m’ho havia cregut de debò, si més no, pel poc trellat que alguns demostren i que tant acostumats ens tenen. La qüestió és que anava decidit a arremetre verbalment contra la «provida», per altra banda molt respectable.
Per cert, la primera reacció que vaig tindre quan vaig llegir la falsa notícia, va ser recordar-me d’aquell acudit d’un xicot que se’n va d’excursió a la serra de Mariola i en plena naturalesa va seure’s per fer-se una palla. No se quin estímul eròtic li produïa el paisatge del Benicadell, la serra d’Almudaina, la Serrella i l’Aitana, però quan va arribar l’ejaculació i va eixir disparat el semen, va anar a parar a una flor d’espígol. Aleshores, veient el balanceig que feia l’arbust pel pes de la llavoreta, va dir el xicot en ple èxtasi: «eixe haguera sigut volantiner». Potser no tinga gràcia, però és el que em va suggerir la seudonotícia.
Pel que fa a la masturbació, primer de res cal desmitificar-la. Personalment em sembla un acte natural, barat, tonificant, gratificant i saludable.
