El llibre està dins la col·lecció d Història Contemporània.
Allò que ens diu l’editorial:
La situació geoestratègica i geopolítica de València durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939); la proximitat del front de Terol i el curs desfavorable que va prendre el futur de la guerra per al costar Republicà…van convertir la ciutat en un lloc receptor dels ferits de la guerra i de la població civil evacuada, en moltes ocasions, ja, dolenta. Davant aquest increment de la demanda assistencial, les autoritats valencianes van dur a terme un gran esforç amb lobjectiu de reorganitzar la xarxa d infraestructures sanitàries de la ciutat. Aquesta intensa reorganització va ésser incapaç de poder assumir tota lelevada demanda assistencial provocada per la pressió demogràfica. Així doncs, des de finals de 1936 es va produir un progressiu col·lapse de les infraestructures sanitàries de la ciutat de València, procés que es va consolidar al llarg de 1937 i va culminar en 1938 amb l’enfonsament del sistema assistencial.
Lautor daquest llibre dinvestigació i daquest estudi, en Xavier García Ferrandis:
Doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de València. Hui per hui és professor a la Universitat Catòlica de València ‘San Vicente Màrtir’. Ha realitzat diferents investigacions i moltes de elles giren en torn a lestudi de la salut pública a Espanya en el segle XX i ho fa estudiant, investigant i analitzant les malalties que són conegudes com ‘malalties socials’, com poden ser: la tuberculosi, tracoma, tifus exantemàtic. En els estudis analitza lefecte que aquestes malalties tenen en la societat i en larticulació de la lluita contra aquestes malalties per part de totes les institucions sanitàries. Estem davant un gran coneixedor de les estructures sanitàries i les dinàmiques socials que es van desenvolupar a València durant lesdeveniment més tràgic de lEspanya contemporània , la Guerra Civil.
-Xavier, per què un llibre, una investigació sobre la branca sanitària en els anys trenta? Per què has triat aquells dies?
-Perquè volia esbrinar l’impacte d’un esdeveniment de la magnitud d’una guerra en el sistema sanitari de la ciutat de València.
-Si et pareix fem cinc cèntims de quin era lestat de la salut i de lassistència sanitària abans de la proclamació de la II República?( hem de tenir en compte que lany 1918 es va viure una epidèmia que va marcar un abans i un després i que pot ser va influir…)
-En general, l’assistència sanitària a Espanya va experimentar una millora durant el primer terç del segle XX. Aquesta millora es va basar en la prevenció de les malalties i es va traduir en un control de la taxa de mortalitat general i infantil.
-Quines van ser les principals reformes, així explicades breument, que es van fer en matèria dassistència sanitària..?
-Durant el primer terç del segle XX l’assistència sanitària es va articular al voltant dels instituts provincials d’higiene (construïts en les capitals de província). També es van habilitar nombrosos dispensaris específics per a la lluita contra les principals malalties (tuberculosi, malalties de transmissió sexual, tracoma, etc.). Així mateix, es va donar molta importància a la lluita contra la mortalitat infantil, per a la qual cosa es van crear dispensaris de maternalògia i higiene infantil. Per últim, va ser molt important la construcció al món rural de centres d’higiene primària i secundària.
– No, a València es va seguir el model anterior.
-En el moment desclatar la guerra, com podríem definir lestat de lassistència sanitària?
-Els esforços de l’Estat en matèria sanitària durant la dictadura i la Segona República s’havien traduït en un descens de la taxa de mortalitat general i infantil de la cirurgia. El sistema sanitari crucial tan consolidat que no es va veure afectat fins ben entrat 1937, és a dir, va suportar vora un any de guerra.
-Hi havia branques, en lassistència sanitària com la traumatologia , la cirurgia… que tenien millor cobertura entre la Sanitat Militar?
-Malauradament, les guerres -i la contesa espanyola no en va ser una excepció- contribueixen a l’avanç de la Medicina, particularment d’especialitats, com ara la traumatologia i la cirurgia.
-En què consistia el Comitè Sanitari Popular?
-Era una estructura política de foment revolucionari i que va gestionar la política sanitària de València ciutat des de l’esclat de la guerra fins a ben entrat 1937.
-Quin va ésser el moment en que la ciutat de València va haver de suportar més pes amb lassistència sanitària?. Va respondre bé?
-València va ser ciutat de rereguarda durant la totalitat de l’enfrontament. Per tant, el sistema sanitari va haver d’absorbir onades de refugiats i ferits de guerra al llarg de vora tres anys. No obstant això, la pressió s’incrementava de manera puntual i irregular amb cada victòria franquista. El sistema va readaptar-se amb l’habilitació dels hospitals que apareixen en el llibre, però finalment no va ser capaç de suportar l’enorme pressió demogràfica i va patir una tràgica solsida que va repercutir en la població.
-Respecte a la política sanitària del govern republicà…com era la relació que tenia el Comitè Sanitari Popular?
-Encara que les polítiques compartien objectius (atenció dels ferits de guerra i de la zones evacuada) es van produir conflictes per invasió de competències. Finalment, la maquinària estatal republicana va arraconar els comitès revolucionaris, inclòs el Comitè Sanitari Popular.
-Durant la guerra van tenir molt de protagonisme, sobretot durant i depenent de les batalles, els diferents Hospitals de Sang…què ens pots dir dels Hospitals de Sang a València i comarques?
-Tal com apareix en el llibre, a la ciutat de València es van habilitar nombrosos hospitals de sang, la missió dels quals era donar assistència sanitària a les baixes del front, tan ferits com malalts. En general, es va habilitar almenys un hospital de sang en el pobles que actualment tenen més de 5.000 habitants (Sueca, Alzira, Gandia, Requena, Torrent, Aldaia, etc.).
-Quina política sanitària per a fer front a tanta demanda, sobretot després que la guerra sanés capgirant en contra dels interessos dels republicans, es duia a terme per poder assistir a militars del front, valencians i valencianes i refugiats? Es va col·lapsar?, Com es va fer front?
-A mesura que la guerra avançava de manera desfavorable per al bàndol republicà, València va acollir cada volta més a milers de refugiats i ferits de guerra. El sistema sanitari es va readaptar –tal com s’explica en el llibre- però finalment es va col·lapsar.
-Com es coordinaven i com eren les comunicacions entre els diferents hospitals, centres sanitaris…?-Com hi treballaven aleshores els metges de capçalera…
-En un primer moment, el Comitè Sanitari Popular es va encarregar de la coordinació dels diferents hospitals de la ciutat i província de Valencia. Posteriorment, la Conselleria de Sanitat de València va assumir aquesta responsabilitat. Les conselleries eren estructures polítiques integrades en el consells provincials republicans, uns organismes regionals però sotmesos al govern republicà.
-Fas referència, dedicant-hi un capítol explícit a l’assistència sanitària que sempre ha de ser duta amb una especial sensibilitat…Com sempre els conflictes només venent a ficar més entrebancs perquè sha de fer front a levolució de les “malalties clàssiques psiquiàtriques”, però tot es veu desbordat per les tragèdies, traumes i demés que generen un estrès post traumàtic….Què ens pots comentar?
-Seguint amb les reformes republicanes de l’època psiquiàtrica, el Comitè Sanitari Popular va intentar millorar l’assistència psiquiàtrica a València, per a la qual cosa es va apoderar d’ un hospital de la ciutat. No obstant, l’arribada de milers de refugiats a València va fer fracassar aquest projecte.
-Unes altres malalties que en temps de guerra es veuen augmentades , (a banda dels traumatismes i demés molt directament afectades per lenfrontament directe) són, per exemple, les malalties respiratòries: pneumònies, bronquitis, tuberculosis….
-Exacte. És el que va ocórrer a València com a conseqüència de l’amuntegament de malalts en hospitals col·lapsats.
