El col·lectiu de docents catalans se’ls ha maltractat d’allò més. L’estrany i paradoxal és que molt poc s’han queixat. Des de l’any 2010 que se’ls ha augmentat el nombre d’hores de classe, se’ls ha incrementat el nombre d’alumnes per aula i se’ls ha rebaixat el sou de cada mes, fins i tot se’ls hi deuen pagues extres des de 2012. Però com bons xais, els nostres mestres, gairebé ni han piulat. Sí que alguns sindicats han convocat concentracions i mobilitzacions, però apart dels seus delegats pocs docents s’hi han vist. El Departament d’Ensenyament té clar que el seu cos educatiu poc li portarà la contrària. D’aquesta manera continua mantenint les retallades que deia havien de ser temporals. És més, ara ha incrementat en una hora la feina en els centres, un fet que ni els sindicats CCOO ni USTEC han denunciat, ans al contrari, ho van signar aquest febrer felicitant-se pel pacte. I jo em pregunto, què fan els mestres que no es planten? És per covardia? És per comoditat? O és per una visió de curt termini? Ben bé ja no ho sé. Sembla que si tens el ventre ple amb subsidis i contractes brossa, o la ment distreta amb el Barça o amb els pocs acollits sirians, ningú no és capaç d’elevar la vista per veure com cal queixar-se. Tot plegat, aquests mestres, semblen els xais jueus que el Tercer Reich conduïa, dominava i neutralitzava.
