Mirada a l’ahir
Havia intentat que la seva vida fos com calia. O com li digueren que calia que fos. Havia intentat ser bona filla, bona esposa, bona mare, ajudar en tot i pertot els seus éssers estimats, havia intentat seguir el camí que, de sempre, li marcaren els pares, fins i tot en el seu propi matrimoni, quelcom que ja el dia següent de contreure’l es revelà com el més gran dels errors. Déu sabia que, tanmateix, ho havia intentat.
I ara, en enfrontar-se sola a allò que, ho sap, ha de venir, es pregunta si ha fet bé, es pregunta què n’ha fet, de la seva vida. Ara, quan sent com s’apropa la mort.
Neus Pallarès
