Què pot vindre després de llegir un poema? Moltes sensacions. Però el somni de tot poeta és que els seus versos ultrapassen el paper i visquen en el cor i en la memòria, de les persones i del poble. I una forma excel·lent d’aconseguir-ho és gràcies a la música. Música i poesia s’han beneficiat mútuament d’aquest matrimoni de conveniència, fins al punt que molts de nosaltres coneguérem March o Turmeda gràcies a les versions de Raimon, Miquel Martí i Pol amb Llach o Paco Muñoz, i Estellés o Salvat-Papasseit per Ovidi Montllor. I la història continua i continuarà amb treballs com els de Francesc Anyó i Borja Penalba, Pau Alabajos, Bertomeu i tants altres músics.
L’escriptor Manel Alonso torna a ser notícia. En aquesta ocasió, no és per la publicació de cap llibre de narrativa, poesia o assaig. Sinó per un projecte molt més agosarat que diu molt del seu tarannà. El món cultural del País Valencià dels últims trenta anys no s’entendria ni existiria sense una espècie singular de valencians. Hi ha qui els anomena dinamitzadors, d’altres agitadors o manifassers. Potser, al capdavall, el que més escau és l’apel·latiu “d’infatigables”, activistes culturals, superadors de les adversitats i engrescadors col·lectius. Si algun dia aconseguim el País Valencià que volem, serà gràcies als esforços de tantes persones (o potser no tantes, però ben sorolloses), que han mantingut i mantenen enceses les flames de la nostra identitat. Alonso és un clar exemple de la voluntat titànica del nostre món cultural, que malgrat l’escàs suport institucional i ressò social, no es rendeix i transforma cada article, cada llibre i cada iniciativa en una aventura en favor de la reafirmació dels artistes i del poble: “El poeta té l’esperança i la fe posades en la paraula, per a ell és un estendard en la lluita contra la brutalitat humana”, afirma en l’article “Quan un poeta mor”, dins de Cròniques des de l’infern.
A Manel Alonso el coneixíem per una llarga trajectòria, amb poemaris com Correspondència de guerra (2009) o Si em parles del desig (2010). Em vénen a la memòria Cròniques des de l’infern (2013), entre els articles, o Els somriures de la pena (2011), entre els relats de ficció. I encara em deixe una pila d’obres infantils i juvenils.
Fa uns pocs mesos ens va sorprendre amb una nova aventura, anunciada a les xarxes socials. Un Verkami per a editar un CD amb poemes seus musicats per diversos artistes. Finalment, superada la quantitat necessària amb escreix, una vintena de grups i cantants han col·laborat en un CD doble, amb vint-i-dos poemes musicats de tota una vida: Borja Penalba, Andreu Valor, Miquel Gil, Tomàs de los Santos, Carles Enguix, Tàpera, Carles Pastor, Rafael Estrada, Rubén Durà, Acid Cookies, Gent del Desert, Josep Lluís Notari, Artur Àlvarez, King Kong Boy, Alba Daurada, L’Arrel, Lluís Vicent, Doctor Dropo i El Miracle, Cant viu, Juanen, Joanka i Buga.
La caràtula i el llibret han estat dissenyats per l’artista plàstic Xavier Alcàcer, que incorpora alguns poemes visuals. El 6 de juny, a les sis de la vesprada i al saló d’actes de la Casa de Cultura de Puçol, es presentarà en societat el disc “Després vingué la música”. I després de la música, esperem, que vinguen moltes més presentacions i molts més projectes.
Carles Pastor, “Dona“
>
Artur Àlvarez, “Com una onada embravida”
>
Francesc Gisbert
Música per un País és una iniciativa de la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià-Comtat (Escola Valenciana)
