A l’enyorat Enrique Agut, a més de a l’Alqueria i a la Pista de Oro d’Orpesa, aleshores jo només era un adolescent, vaig tindre el plaer de disfrutar-lo, també com amic, a la cafeteria de l’hotel Orange i al mateix bar del Maso, on vam llogar un pianet per ambientar algunes nits amb notes del Mestre de la Música. Potser fóra aleshores, quan més d’una vegada esmorzàvem junts, que vaig saber de la presència del músic almassorí en la inauguració de la TVE. Tal vegada vaja errat, però sempre havia cregut que fou ell qui, en directe, havia posat el fons musical en aquella primera carta de ajuste.
És el temps qui fa que el realisme esdevinga màgic.