De la Penilla a la mar. Aigües del riu Montlleó

Però el 25 de març bufa mestral i pentina les ones. Al fons, el color de la mar esdevé terra, fang arrossegat des de ben amunt. Les pluges d’aquest inici de Primavera han estat abundants i han fet moure barrancs, rambles i rius d’arreu. En aquesta entrada fem un seguiment de les aigües que, des de diversos punts, conflueixen al riu de Montlleó.

Sobre aquest mapa que ens va amanir l’amic Pau Fuster hem anotat una sèrie de punts que relacionem amb les imatges lligades al riu de Montlleó (guarisme entre parèntesi). Deixem fora la rambla de la Viuda i el tram darrer del riu Millars, de fàcil reconeixement.

Les dates entre parèntesi són d’interés si hom té en compte les pluges del 21 i 22 de març i el color de les aigües.

(1) De la Penilla a la mar no és el lament de cap copla. La Penilla és una font i un paratge del Puerto, al veí Aragó, des d’on enceta el camí un riu mític que recull pluges del Maestrat i les aboca a la rambla de la Viuda. I aquesta, bé ho sabem els almassorins, s’engrava amb el riu Millars, que no mor sinó reviu dins la Mediterrània. (foto Ximo Garcia)

(2) En aquest tram, ja encaixat entre tossals, rep el nom genèric d’el Riu o riu Sec, com apareixia als vells papers. (26-03) (foto Maria José Escrig i Ajuntament de Vistabella)

(2) El conegut, a Vistabella del Maestrat, com a pont Romà, pont de les Meravelles o, senzillament, el Pont, és un pont medieval que uneix les dues ribes del Montlleó, dos països veïns (València i l’Aragó), dos pobles (Vistabella i Mosquerola) i dues llengües que, ho veiem en la toponímia dels voltants, s’han estimat i s’han deixat voler.

(26-03) (foto Maria José Escrig i Ajuntament de Vistabella)

Veieu “Frontera permeable i pont toponímic. Entre el Penyagolosa i la Menadella.” (J.Bernat i F.Guardiola) dins avl.gva.es/data/colleccions

(3) El nostre riu té un amic que, tot davallant del terme de Mosquerola, s’hi engrava pel marge esquerre. La fotografia del riu Mallo o Majo és del 29-03, una setmana després de les pluges, i les seues aigües, procedents de diversos ullals, ja canten clar.

(4) I, ben prop, el mateix riu de Montlleó, esdevé riu de la Estrella, perquè passa vora aquest preciós indret del terme de Mosquerola. (29-03)

(5) Unes voltes després, els ullals del Molí seran els primers en batejar el riu com a riu de Montlleó. (1999)

(5) El molí dels Ullals es troba al terme de Mosquerola, vora el trifini Vistabella-Vilafranca-Mosquerola. (1999)

(5) Raimundo del Tossal ens va mostrar aquests paratges (cap al 1998) i, en veure que el riu s’havia emportat un gual de formigó amb què pretenia fer més fàcil el camí al molí, ens va dir: “Ja m’ho havia dit el riu, que els seus papers eren més antics que els meus… El riu té l’escriptura més antiga.”

(5) El riu de Montlleó segueix el seu camí penya Blanca avall.

(6) Dalt, al pla de Vistabella, l’aigua no flueix educadament. La font de l’Alforí no té prou amb les tres eixides i vessa per les vores.(foto Maria José Escrig i Ajuntament de Vistabella)

(7) I la rambla del Pla, amb els voltants nevats, corre cap al Quinyó (foto Maria José Escrig i Ajuntament de Vistabella)

(7) Els ulls del pont s’inunden de joia (foto Maria José Escrig i Ajuntament de Vistabella)

(8) I el Quinyó esdeve mirall de la Torre Martines i el Rotxero. (foto Maria José Escrig i Ajuntament de Vistabella)

(8) La carretera del Pla desapareix sota les aigües. El pla de Vistabella és un immens poljé, tancat el pas de la seua rambla pel collet de Padilla, extrem septentrional del pla. Aquesta part final és coneguda com el Quinyó (topònim relacionat amb el repartiment de terres. Recordem el cognom Quiñonero) on les aigües s’entollen, almenys quan les pluges són abundants i la rambla hi aplega com enguany. (foto Maria José Escrig i Ajuntament de Vistabella)

(8) L’aigua entollada al Quinyó desapareix per aquest avenc, conegut com l’Engolidor. (març de 2014)

(9) Uns quilòmetres més al nord reapareix l’aigua del Quinyó a través de dos ullals situats vora la Caseta de Làssaro. (28-03)

(9) Amb el testimoni de la Sorbus domestica, l’amic Ximo i jo mateix, ens felicitem per haver trobat l’ullal de la Cervera. Encara n’hi ha un altre, ben prop, conegut com l’ullal de Baix la Roca. Ens caldria, però, creuar el riu per poder-lo contemplar. (28-03)

(9) Riu avall trobem altres ullals, fonts que sorgeixen de les muntanyes veïnes i expliquen el significat de Montlleó: muntanya de les fonts; un híbrid compost del mot romànic ‘mont’ i l’àrab ‘al.uyun’, tal i com ho interpretava Sanchis Guarner. De toponímia aràbigo-valentina. RVF 1951

També, l’enyorat Pere-Enric Barreda aportava un mapeta amb el nom de Montlleó sobre una zona que abraçaria el marge esquerre del riu, tot assenyalant part del terme de Vilafranca i de Benassal.

(9) Ximo s’alegrava en comprovar que sí, que la cota on sorgeixen les diverses fonts és la mateixa. Hem d’entendre que la impermeabilitat d’un roca provoque les surgències temporals. La meua alegria provenia del fet de comprovar que el recull oral sempre ens parlava de riu de Montlleó, amb una preposició que suposava un origen una muntanya de les Fonts que batejara el riu. (28-03)

(10) I com si les aigües s’haguessen assabentat de la nostra joia corrien amb les tonalitats regalades pel boix, el ginebre i la savina.(28-03)

(10) El riu de Montlleó, com també podeu comprovar al mapeta adjunt, no deixa de voltar i revoltar. En aquesta ocasió visita el molí Colau, del terme de Benassal. (28-03)

(11) I, ja en el Boi, el riu besa el molí del Pas (2001)

(12) Des del capdamunt del morralet Pardo, a la lloma de Benafigos, amb Penyacalba al davant i Culla al fons, veiem aplegar el riu de Montlleó. (28-03)

(12) El Rivet, que recull totes les aigües de Foia d’Ores i la Vallussera, s’engrava (fixeu-vos baix, entre l’arbreda) en el riu de Montlleó en aquest punt conegut com el Forcall. (28-03)

(13) Una altra panoràmica ens l’ofereix aquest planet proper a l’Hortissella. El riu de Montlleó (també sentit riu de Safont i riu de la Marededeu en aquest terme) parteix Culla i Benafigos, tots dos pobles del Maestrat, reubicats avui en comarques diferents (29-03)

(14) Uns dies abans l’aigua baixava nutrida, tèrbola i abundant. (25-03)

(14) Encaixonada entre els sediments que els segles han anat esgarrant (25-03)

(17) I ja quan parteix el pla de Meanes i el pla d’Atzeneta s’obre el riu abans de rebre aigües de dues rambles (25-03)

(15) La rambla d’Atzeneta, dimecres, i després de les aigües tèrboles de pluja del cap de setmana, ja pinta una aigua clara, potser d’ullals com el del Gorg o d’aquells que nodreixen el barranc de Sant Miquel, cap a les Torrocelles. (25-03)

(15) I el poble, acaronat per la seua rambla, llueix posat de postal. (25-03)

(16) La rambla de Benafigos ha recollit aigües seues i també les del Cap de Terme, com aquelles que mostràvem en l’entrada sobre l’ullal de la Crebada.(25-03) – imatgies.blogspot.com.es/2014

(16) i corren cap a la rambla d’Atzeneta (25-03)

(17) En aquest punt, també batejat com el Forcall, a les aigües encara terroses del riu de Montlleó arriben les de la rambla d’Atzeneta. (25-03)

(17) El mateix indret, tres dies després, amb la formació d’illots.

(17) El Forcall rebla el seu significat amb l’entrada, pel marge esquerre, de la ramblella de Meanes, tres aigües que davallen cap a llevant.(25-03)

(17) Vora el riu de Montlleó, el mas de Cabrera ens recorda que a darreries del XIX, segons que conten, l’aigua va arribar ben prop de les seues parets. (25-03)

Damunt la rambla Carbonera, on s’engrava al riu de Montlleó (als Ivarsos). I d’ací cap a avall esdevé rambla de la Viuda. (28-03)

>

Tio Vic ens ofereix unes imatges d’aquest indret el dia 23 de març, quan la rambla Carbonera espentava molt més que el riu de Montlleó.

>

La Serra d’En Galceran també ofereix un magnífic vídeo sobre el Saltador, a la rambla Carbonera, vora els Ivarsos.

imatgies.blogspot.com.es