Diuen que per saber on anem hem de saber primer d’on venim. Això explica que moltes històries s’ambienten en llocs pròxims i amb una forta càrrega emocional, entre lector i autor, des de les vicències o els records. Però també són molts els llibres que conten històries en geografies llunyanes o desconegudes amb personatges que desperten la nostra empatia.
Qui no té un amic o un familiar que ha hagut d’emigrar a l’estranger? Com a professor, ja tinc un bon grapat d’antics alumnes repartits per mig món, que han hagut de buscar-se les garrofes a Suïssa, Anglaterra o els Estats Units, davant la impossibilitat de trobar una feina més prop. Fa poc eren un país d’acollida (encara ho som), però a molts ha sobtat que ens convertírem en un país de partida. Ens havien fet creure que érem rics i hem topat de nassos amb la realitat. Doncs bé, la història i la literatura ens ensenyen que aquesta situació no és nova, es repeteix cíclicament, una volta i una altra.
Un exemple recent el trobem en la novel·la Material fotogràfic (Onada edicions), de Joaquim Espinós. A començaments del segle XX, el País Valencià va patir una de les crisis estructurals més fortes de la seua història, i alhora, menys conegudes. La fil·loxera acabà amb el conreu de la vinya i comarques senceres s’arruïnaren. Vora 15.000 valencians hagueren d’emigrar, l’eterna solució dels pobres. Material fotogràfic ficciona l’emigració de molts valencians cap a Nova York i els Estats Units. Una novel·la d’estructura senzilla que avança com un camí agradable de seguir. Combina encertadament l’evolució de tres personatges; el contrast entre la vida de la Llòria rural (Benilloba) i l’Alcoi industrial; les descripcions dels barris populas de Nova York, farcits d’emigrants; i una gran solidaritat humana que sura pertot arreu, enmig de l’estretor. La novel·la va en la línia d’un interessant documental d’Info TV. Relata amb un seguit d’entrevistes les circumstàncies i les aventures d’aquesta gent, com fugien de la misèria i dels abusos, com arreplegaven diners per tornar algun dia. El documental es divideix en dues parts, Cap a la terra promesa i Adéu, Amèrica, els dos primers documentals de la sèrie Del Montgó a Manhattan. Valencians a Nova York. La classe de documentals i de treball excel·lent que justificaria una televisió autonòmica. Mentrestant, es poden adquirir a la pàgina d’infotelevisió.
Una altra classe d’emigració i un estil literari ben distint, el trobem en Havanera (Bromera). Una obra s’ha de valorar pel difícil equilibri entre el resultat final i el grau de risc de l’escriptor. I Bodí demostra que aposta fort i encerta. Havanera és una obra que construeix un món ric i vastíssim, una novel·la coral, ambientada a Cuba, el paradís indià, més que d’amor de passions desenfrenades i sovint voluptuoses. Et recorda l’abast de crear un univers total d’obres com Cien años de soledad o La casa de los espírutus i et submergeix en un realisme màgic sorprenent i de vegades aclaparador, en un mar de personatges i situacions inesperades que van envestint el lector com ones incansables.
Maria Jesús Bolta és autora de dues novel·les on l’emigració americana és ben present. Pell-roja, rostre pàl·lid és una de les primeres novel·les aparegudes en una col·lecció juvenil, i alhora, el primer i únic western de les nostres lletres. Podria servir de guió per a una pel·lícula de l’Oest dirigida per Ford o passar per una obra escrita per un autor nordamericà del XIX. Però a mesura que avança la lectura, el lector s’adonarà que la novel·la és molt més que la narració realista de l’epopeia d’una caravana cap a l’Oest. És la narració d’una conquista, la conquista de l’Oest, i del naixement d’un nou país, els EE.UU. I alhora, és la narració de la desfeta i l’extermini d’un poble antic, les nacions índies. La novel·la conta la història d’una família de colons, emigrants irlandesos que proven fortuna a Amèrica, i es sumen a una caravana. Sorprén pel to èpic, d’epopeia moderna, molt ben aconseguit, amb la descripció dels vaquers rudes, dels colons esperançats i de la gesta que van dur a terme: la construcció d’un país. Un país, però, bastit a costa dels indis. “Cap poble té dret a destruir-ne un altre” és una frase que el bruixot Tres-Bisons repeteix i que esdevé un leitmotive de la novel·la. No escaparà al lector l’analogia dels indis americans amb altres indis d’arreu del món, fins i tot valencians. Aquesta analogia explica, potser, la proximitat de la història malgrat la distància, l’empatia amb el lector pel patiment dels últims sioux.Som davant d’una novel·la original i amb grapa, totalment allunyada de les modes, que Edicions Bromera va tindre l’encert de reeditar en la col·lecció, “Esguard” de narrativa històrica, una de les més prestigioses del mercat actual. No debades es tracta d’un clàssic, escrit per una magnífica escriptora.
I sense canviar d’autora, no vull deixar de parlar d’A l’altra banda de les muntanyes (Bullent), un relat generacional escrit des del domini de l’evocació i suggestió de les paraules. Teresa és una jove, com Bolta, filla d’emigrants a França, que torna tots els estius al poble natal dels seus pares, a l’Horta, durant la dècada dels setanta: “Doble nacionalitat, doble llengua, doble país i doble casa. En una paraula, emigrant. Seria d’ací i seria d’allà, o més ben dit, no seria d’enlloc”. Les anècdotes de Teresa i les seues circumstàncies adquireixen un to d’universalitat, en parlar de sentiments (l’amor) i emocions (el desarrelament, la incomprensió, les frustracions, les esperances) comuns als adolescents i als emigrants de qualsevol racó i època del món.
I per últim, un llibre diferent. Alguns lectors de la Veu m’han comentat diverses propostes sobre rutes literàries ambientades als seus pobles, a partir de les lectures més diverses. M’han demanat consell i he provat d’orientar-los el millor que he sabut. Un llibre imprescindible, per als amants de les rutes literàries, els dinamitzadors culturals i els promotors turístics de totes les noves administracions és el treball Un amor, uns carrers. Cap a una didàctica de les geografies literàries (Publicacions Universitat de València). Els professors Alexandre Bataller i Hèctor G. Gassó han aplegat en aquest volum els articles nascuts al voltant del grup dinnovació pedagògica “Geografies Literàries” i dels congressos que anima: hi trobareu multitud de recursos en xarxa, propostes d’itineraris educatius i turístics, estudis sobre obres i autors susceptibles de protagonitzar una ruta literària i molts projectes en marxa. Les geografies literàries són un complement necessari a la promoció i divulgació del nostre patrimoni, una forma de valorar el paisatge i la cultura i reconstruir la tan anhelada identitat. Els pobles més pròspers i avançats no són aquells que obliden el passat, en pro de la modernitat, sinó aquells que el tenen present per construir un futur propi, des de la defensa i promoció del paisatge, el territori, els valors i la cultura que ens fan ser com som i ens faran ser com voldríem ser.
