Viatjant i llegint III: Rutes de llegenda
Francesc Gisbert
Hi ha llibres que ens conten històries i, de vegades, històries que s’apleguen en llibres, per fer-se companyia i resistir millor el pas del temps.
Aquesta setmana parlarem de tres propostes ben diferents de les anteriors. Perquè no es basen en una història concreta, plasmada en cap conte o novel·la. Sinó que evoquen espurnes de la cultura popular, la constel·lació de l’imaginari col·lectiu dels valencians que basteix una part de la nostra identitat.
La primera proposta fa referència a un llibre que hauria de ser de lectura i presència obligatòria a totes les biblioteques personals, escolars i locals. Es tracta de Llegendes valencianes, de Víctor Labrado (Bromera). Un llibre memorable de gran format, il·lustrat a tot color per Francesc Santana. S’hi apleguen un fum de llegendes i de rondalles, resultat de la investigació de Labrado arreu de les nostres comarques. Descobrirem criatures fantàstiques que ens han acompanyat des de l’antigor: l’home dels nassos, els gambosins, els nyítols, el Trib Reial… Ens esborronarem, el cor en un pessic, amb la por dels llavadors, les passes de la Quarantamaula, els masos encantats, els espantacriatures… Ens emocionarem amb contalles sobre bubotes, sentirem els crits del pardal Caro en la foscor de la nit i compartirem els secrets de les bruixes.
Són moltes les rutes que podrien fer-se a partir de les Llegendes valencianes, tantes com pobles. Jo vos propose la ruta que organitzem de tant en tant, des de la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià-Comtat, pel paratge del Barranc de l’Encantada. Hi podeu accedir des de la carretera, en passar Planes, o des del pantà de Beniarrés (tots dos pobles al Comtat). Si feu la passejada des de qualsevol dels dos punts (per a novells, està més senyalitzada la ruta per Planes), recorrereu el llit del riu per l’interior del barranc que forma la serra d’Albureca. I qui sap si tindreu la fortuna de trobar-vos la princesa que dorm al palau submergit del toll de l’Encantà i només ix de tard en tard, a temptar-nos amb joies extraordinàries i una bellesa excepcional. Com deia Stevenson, hi ha paisatges que per si mateixos, ja són de llegenda, i per tant, hi pot passar qualsevol cosa. El barranc de l’Encantada dóna a manta per a passejar, llegir, escoltar històries i viure-les.
Víctor Labrado també és el compilador de Llegendes de la ciutat de València (Publicacions de l’Abadia de Montserrat). Un llibre necessari que traça diversos itineraris urbans pel cap i casal, a partir de llegendes associades a espais o edificis singulars (les Torres dels Serrans, la lluna de València, els donyets del senyor de Nàquera, les contalles del misteriós carrer de Cavallers, el Mercat de les tres ferams, el drac del Patriarca, etc.). El llibre compta amb un mapa del centre de València, on va indicant el recorregut a seguir.
I per últim, un altre manual, les Llegendes del Sud (Bullent) de Joan Borja. Un estudi divulgatiu i sistemàtic de tots els motius rondallístics i llegendaris del Sud del País Valencià, agrupats per comarques, cosa que en facilita la recerca. La primera guia llegendària que recorre les comarques del sud i va explicant les històries més peculiars de cada poble. Un llibre de capçalera a casa, de guantera al cotxe i de butxaca a la motxilla, que hauria d’acompanyar-nos en qualsevol excursió, a peu o amb la imaginació. Amb llibres com l’escrit pel professor Borja, aprenem a conèixer i, per tant, a valorar, que la història dels nostres pobles no l’expliquen només els edificis pintorescos i els successos pretèrits. Sinó també, petites joies amagades en la memòria de la gent senzilla, costums, creences, llegendes i rondalles, supervivents de temps ancestrals que parlen i busquen qui les escolte des de les pàgines d’un llibre.
Fins la setmana vinent.
Francesc Gisbert
