VALÈNCIA. Aquest divendres, 31 de maig, la comissió negociadora del futur acord del Botànic es va reunir per a avançar en el disseny del pacte que ha de culminar amb un nou govern de progrés a la Generalitat. Després d’una reunió de més de quatre hores “profitosa” i “satisfactòria”, els representants dels tres grups parlamentaris que han de donar suport al govern –PSPV, Compromís i Unides Podem-EUPV– es van emplaçar al pròxim dimecres, 5 de juny, per a tancar l’acord programàtic. És a dir, per a tancar la primera fase de la negociació, allò que anomenen el ‘què’.
Segons les fonts consultades per Diari La Veu, la reunió de la comissió que ha de redactar del programa de govern va tractar qüestions metodològiques i va marcar la pauta per a l’elaboració del document que rubricaran els partits implicats en el govern. Així, el pròxim dimecres cada partit portarà les seues propostes per a cadascun dels cinc eixos en què estarà dividit el pacte de govern. En seran cinc, com en l’acord del 2015, però els noms no seran els mateixos.
Un dels pocs acords que hi ha de moment són els cinc punts al voltant dels quals han de girar les polítiques del futur Consell: rescat de persones –seria l’únic que mantindria una relació amb l’actual legislatura–; transició ecològica i lluita contra l’emergència climàtica; sectors productius i economia verda; feminisme, diversitat, participació i bon govern, i agenda valenciana.
Després de tres reunions, la fase del ‘què’ ha entrat en la recta final. Des de les tres potes de l’acord assenyalen que el contingut del pacte no serà cap problema per a aconseguir un acord. Una altra cosa és el ‘com’; és a dir, com s’estructura el govern per a dur a terme les polítiques acordades.
Dissenyar l’estructura del Consell no serà una tasca tan fàcil. Segons el discurs dels negociadors, després del ‘què’ va el ‘com’ i per últim el ‘qui’. La realitat, però, és que el ‘com’ i el ‘qui’ es negociaran en paral·lel o, fins i tot, primer el ‘qui’ que el ‘com’. I és que resulta difícil pensar en com s’estructurarà el Consell –nombre de conselleries, qui les ocupa, el grau de mestissatge, les competències de cada àrea…– sense saber quin partit ocuparà cada cartera.
La fórmula 7+4+2
En la comissió negociadora es va trencar el gel aquest divendres i després de dies parlant de com s’han fet les coses en la darrera legislatura, què es pot millorar i què s’haurà d’abordar en aquests pròxims quatre anys, els representants dels diferents partits van començar a parlar de com articular el Consell, que a partir de juny comptarà amb un nou membre. La participació en el govern d’Unides Podem-EUPV obliga a replantejar l’esquema global del Botànic.
Les preferències expressades per Unides Podem, que aspira a tindre fins a dos conselleries, i la voluntat de Compromís de mantindre –almenys en número– les àrees de govern que administra actualment obliguen a ampliar l’executiu. Això, sumat a la voluntat del PSPV de tindre majoria en el ple del Consell, fa que la fórmula més probable per a respectar totes les voluntats siga un govern de 13 membres. El president i sis consellers serien del PSPV; quatre, de Compromís, i dos, d’Unides Podem-EUPV.
El repartiment de càrrecs és essencial per a determinar l’arquitectura del Consell i no a l’inrevés, com marca el relat de la comissió negociadora. Les conselleries i les competències que ostentarà cada partit determinaran el nivell de mestissatge que s’acaba adoptant. Tot i que Unides Podem ja ha dit que vol que la barreja de càrrecs arribe fins i tot a Presidència i Vicepresidència, des dels equips de Ximo Puig i Mónica Oltra s’assenyala la dificultat que el mestissatge en aquestes àrees siga al nivell que s’ha conegut en la resta de conselleries.
Així doncs, tot i que no s’han posat tots els noms dels consellers sobre la taula, per part del PSPV sembla més que probable que repetiran Gabriela Bravo, Vicent Soler i Ana Barceló; mentre que, a proposta de Compromís, Oltra i Vicent Marzà semblen intocables. Per part de Podem, el seu cap de llista Rubén Martínez Dalmau té la voluntat de ser nomenat conseller i, si aconseguiren una altra conselleria, demanaria el seu lloc la líder d’Esquerra Unida, Rosa Pérez Garijo.
Quan tots els cromos estiguen col·locats, tinguen cara o no, i la comissió negociadora decidisca qui es queda què, es podrà afrontar la confecció del Consell. Aquesta tasca depén d’una subcomissió anomenada ‘arquitectura institucional’, que va ser l’única que aquest divendres no es va reunir; una raó més que fa pensar que fins que no se sàpiga a què aspira cada partit, els seus components no treballaran en detall sobre la configuració de l’estructura de la Generalitat. Les subcomissions de ‘pactes locals’ i la ‘programàtica’, així com la comissió mare –on estan representats els principals dirigents dels partits– sí que es va reunir aquest divendres.
Horitzó: 12 de juny
Fins al moment les negociacions han anat amb calma. El 5 de juny es posarà punt final a la primera fase amb l’acord sobre el programa i, a partir d’eixe moment, començarà un compte enrere d’una setmana que acabarà amb la investidura de Ximo Puig. El plan que manté el PSPV és que la investidura se celebre el dimecres 12 de juny, tres dies abans de la constitució dels ajuntaments. Un dia després, el diumenge 16, es fixaria la presa de possessió, de manera que es repetiria l’esquema del 2015.
Amb aquest calendari al cap, la setmana pròxima es preveu frenètica pel que fa a les reunions entre els partits. Si el dimecres 5 de juny es tanca definitivament l’acord programàtic, PSPV, Compromís i Unides Podem-EUPV tindran sis dies com a molt per a tancar tota la resta d’assumptes: el ‘qui’ i el ‘com’.
